Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘Barack Obama’

La proposta americana per establir límits als desequilibris comercials, al descobert: el G-20 ho va refusar

El passat 20 d’octubre, hores prèvies a l’inici d’una intensa cimera de governadors de Bancs Centrals i ministres de finances del G-20, el departament del Tresor nord-americà, dirigit per Timothy Geithner, va fer circular a totes les delegacions participants un document de dos planes en que proposava un marc de referència amb polítiques orientades a evitar la guerra de divises i a avançar cap a un sistema comercial equilibrat. És a dir, atacar de cara els desequilibris comercials persistents, on uns països, com Estats Units, el Regne Unit i Espanya, cada cop importen més que no pas exporten, i altres països, tot el contrari, com el cas d’Alemanya, la Xina i Rússia. Aquesta proposta, arriscada, no va prosperar durant la cimera, però tothom va reconèixer que era un primer pas que oferia solucions conjuntes entre tots els membres del fòrum de potències econòmiques.

El Green New Deal i l’economia verda d’Obama està en entredit amb l’arribada de la majoria republicana als Estats Units

La política mediambiental durant aquests primers dos anys de legislatura de l’administració Obama s’ha centrat essencialment en el compromís per la lluita contra el canvi climàtic, en contrast al mandat anterior de George Bush en que s’anteposaven interessos econòmics puntuals. Les paraules de Barack Obama ressonaven fermes sobre la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GHG), sobre els acords multilaterals com el que va representar el protocol de Kyoto i sobre la necessitat d’un canvi en l’economia impulsat per un Green New Deal (joc de paraules amb el New Deal del president americà dels anys 30, Franklin Roosevelt).

Segueix-ho a eKonomicus.com

Barack Obama després de la derrota: èmfasi en l’APEC i en un creixement orientat a Àsia

Tot just desprès de confirmar-se la significativa derrota del Partit Demòcrata a les eleccions legislatives nord-americanes, Barack Obama va iniciar una gira de 10 dies pel sud-est asiàtic, que durarà fins al proper cap de setmana del 13-14 de novembre. Aquesta primera meitat de mes, per tant, tots els focus mediàtics de l’actualitat econòmica estaran centrats en Àsia i en els passos que hi realitzi el president nord-americà, que té com a finalitat convertir aquesta regió en el factor que consolidi la recuperació econòmica dels Estats Units. És allí on tindrà lloc la cimera del G-20 a Seul, i és allí també on els líders de l’APEC (Asia-Pacific Economic Cooperation, en català, organització per la Cooperació Econòmica d’Àsia i el Pacífic) es reuniran el proper cap de setmana.

Aquesta trobada anual dels països costaners amb l’Oceà Pacífic, l’APEC, que es realitza aquest cop al Japó, és molt rellevant pels Estats Units. L’estratègia econòmica exterior que l’administració Obama ha anat aplicant durant aquests primers 2 anys de mandat s’ha basat sobretot en passar de fer aliances comercials amb Europa a fer-les amb Àsia, degut al potencial de les economies emergents que s’hi troben i al seu vigorós creixement econòmic tot i la crisi financera global. En aquesta cimera, Obama es trobarà cara a cara amb potències econòmiques com la Xina (amb qui pugna pel tipus de canvi dòlar-iuan), Japó o Rússia, però també amb els dracs com Corea del Sud, Indonèsia, Tailàndia, Singapur o Malàisia.

Així doncs, aquesta important cimera de l’APEC, que tindrà lloc just desprès de la del G-20, es representa a la premsa econòmica com el canvi de paradigma en les relacions econòmiques internacionals dels Estats Units.

Què hi ha a l’agenda a la cimera de l’APEC?

El tema principal a tractar a l’APEC sempre ha estat el comerç. En aquest sentit, hi ha diversos projectes de creació d’un espai de lliure comerç entre els Estats membres, però el més important és el Trans-Pacific Partnership (Aliança Trans-Pacífica), projecte al que Estats Units està guanyant enormes quotes de lideratge. Sembla que aquest tema estarà molt present en les converses que mantingui Obama amb altres líders asiàtics, ja que la propera cimera de l’APEC serà precisament a Hawaii i compta amb impulsar aquesta TPP. El TPP pretén liberalitzar el comerç entre els seus membres d’aquí a 10 anys; els membres actuals són Singapur, Brunei, Nova Zelanda i Xile, mentre que Estats Units, Austràlia, Perú, Vietnam i Malàisia estan a les últimes fases de les negociacions, a les que sembla que si inclourien Japó, Canadà i les Filipines, tot consolidant un dels principals blocs econòmics del món.

D’altra banda, els que ja s’han reunit són els ministres de finances dels països de l’APEC, que ho van fer aquest passat 4 i 5 de novembre i en el que el secretari del Tresor nord-americà, Timothy Geithner, ha tingut un paper important. El manifest conjunt que n’ha sortit d’aquesta trobada clama per acordar accions dins l’APEC que impliqui, per una banda, que les economies comercialment deficitàries (és a dir, que importin més que exportin, com és el cas dels Estats Units) impulsin l’estalvi domèstic i consolidació fiscal i, per una altra banda, que les economies amb superàvit comercial passin a dependre menys de la demanda externa i realitzin reformes estructurals que faci de la demanda interna el catalitzador del creixement econòmic.

També hi van haver paraules pel conflicte amb els tipus de canvi: haurien d’estar més aviat determinats per les forces de mercat.

La importància creixent de l’APEC

L’Asia-Pacific Economic Cooperation no és una organització, sinó tan sols un fòrum de trobada de 21 països riberencs a l’Oceà Pacífic, en que l’objectiu és facilitar la cooperació i integració econòmica entre l’est asiàtic i les Amèriques.
Entre tots els Estats presents, representen el 53% del PIB mundial, 44% del comerç global i el 40% de la població del món.

Aquí es posa de manifest la importància del que s’acostuma a anomenar soft power, o poder tou, basat en tàctiques de cooperació i atracció política per incrementar la quota de poder i influència. A la pràctica, defineix perfectament aquestes trobades: aparicions diplomàtiques “avorrides”, compromisos d’inversions comercials, projectes de cooperació internacional, etc. Aquí i en aquests temes és on Obama, precisament, està posant l’èmfasi.

L’Índia i els Estats Units escurcen distàncies

Autora Col·laboradora: Marta Gonzalez

Dissabte, Barack Obama, president dels Estats Units (EEUU), va començar la seva gira per Àsia amb l’objectiu de millorar les relacions amb les ja innegables grans economies emergents.

No és casualitat que el seu punt d’inici fos la capital econòmica de l’Índia, Bombai, un país que, des de que el 1947 va assolir la independència dels britànics, ha tingut un creixement econòmic, tecnològic i poblacional sorprenent.

El mercat indi, amb una població de 1200 milions d’habitants, un creixement econòmic anual al voltant del 9% i una classe mitjana consumidora i entusiasta pels productes amb segell americà; és des de fa temps un objectiu prioritari dels Estats Units.

Així doncs, Barack Obama va anunciar el tancament de 20 acords comercials amb l’Índia (valorats amb uns 10.000 milions de dòlars) , que podria suposar la creació de més de 50.000 llocs de treball als EEUU segons previsions oficials- una situació molt favorable tenint en compte la situació d’augment de l’atur que es viu a Estats Units.

Entre els acords establerts, destaquen el de la companyia americana Boeing Co., la venda d’avions de transport militar per la Força Aèria de l’Índia (avions de càrrega) per un valor aproximadament de 4,1 bilions de dòlars i, segons la Casa Blanca, representarien la creació de 22.160 llocs de treball a la planta de producció que té Boeing a Califòrnia.

Un altra acord destacat, és el de General Electric Co., referent a la venda de motors per avions de combat lleuger (motors de reacció), una operació valorada per 822 milions de dòlars.

Barack Obama, per la seva banda, va garantir una reforma del sistema de control de les exportacions amb l’objectiu de no obstaculitzar el comerç d’alta tecnologia entre els dos països. És a dir, reduir les restriccions a les exportacions dels Estats units a l’Índia.

A canvi, el president dels Estats Units, va demanar a l’Índia una reducció a les barreres del comerç i la inversió estrangera en els sectors de l’agricultura, el comerç minorista, les infraestructures i les telecomunicacions.

Tot i aquest apropament comercial amb aspectes molt positius, la realitat és que només un 10% dels béns importats per l’Índia provenen dels Estats Units i menys d’un 2% de les exportacions dels EEUU tenen com a destí el país asiàtic, que es troba en la dotzena posició de soci comercial amb EEUU.
Les tensions amb el Pakistan, la decadent infraestructura, la corrupció i l’extensió d’una perillosa guerrilla maoista a diferents regions del país, poden dificultar mantenir aquesta aliança. Però Estats Units dóna molta importància al llegat democràtic i a l’impuls de la cultura emprenedora en un país on han evolucionat grans empreses fortament competitives a nivell mundial. Un dels casos més coneguts és la major empresa d’acer del món, Tata, la gran marca d’automòbils que ara fabrica també els prestigiosos Land Rover.
Sembla, doncs que el demà de l’Índia es presenta amb bones oportunitats econòmiques i socials. Vist aquesta nova situació, potser ens podem plantejar si existeix una tendència a les aliances entre regions, fa un temps Xina-Àfrica i ara Estats Units-Àsia.

Els documents de Wikileaks (1a part)

Els documents secrets desvelats per Wikileaks tot just fa 4 dies daten de 2004 a 2009. Els principals successos desvelats en els informes són relacionats amb la guerra d’Iraq:
– Pràctiques com pallisses, fuetades o cremades amb cigarretes en les presons sota jurisdicció de les autoritats iraquianes, però sota supervisió nord-americana.
– També es revela que 100.000 iraquians van morir durant la guerra, dels quals uns 70.000 van ser civils. Fins ara, ni el govern dels EEUU ni les forces aliades han facilitat un nombre oficial de les víctimes iraquianes que ha ocasionat el conflicte, amb l’argument que no es portava una comptabilitat al respecte.
– En 2 casos revelen l’execució de dos presoners lligats de mans. En alguns, els militars nord-americans van obrir una investigació però en la majoria semblen haver-se limitat a informar els seus superiors i deixar les indagacions en mans de les forces iraquianes.

Evidentment la filtració va rebre la condemna immediata del govern dels Estats Units. El portaveu del Pentàgon, Geoff Morrell, va assegurar que en els documents “no hi ha res que pugui indicar l’existència de crims de guerra” però sí que apareixen “300 noms d’iraquians en possible perill” i ha considerat que “el país és més vulnerable ara”.
La frase “cap soldat de la coalició va estar implicat en l’incident” és freqüent en els informes. Per això, el Sr. Morrell, del Pentàgon, va afegir que la política nord-americana “està, i sempre ha estat, en línia amb les pràctiques i el dret internacionals”, que obliguen a informar de possibles abusos. Si van ser perpetrats per iraquians, correspon a les forces iraquianes investigar, segons el portaveu.

Les forces nord-americanes van reforçar la vigilància contra abusos en les seves presons després de l’escàndol de maltractaments contra presos iraquians a la presó d’Abu Ghraib el 2004. Per tant, sembla que encara que els soldats nord-americans no perpetren abusos, el que sí que utilitzen és l’amenaça dels possibles abusos que poden cometre les forces iraquianes per obtenir informació dels detinguts.

4 setmanes de pujades a Wall Street

4 setmanes de pujades a Wall Street

La principal borsa del món, Wall Street, porta amb aquesta, 4 setmanes pujant. Tot i això, ahir mateix la Universitat de Michigan va publicar l’índex de confiança del consumidor nord-americà per al mes de setembre, que cau al nivell més baix des d’agost del 2009, concretament fins als 66,9 punts. Però els dubtes d’Estats Units per sortir de la crisi i el mal estat de salut del mercat laboral nord-americà segueixen preocupant al govern Obama.

Evidentment la notícia de la pèrdua de confiança dels consumidors en l’economia no va anar massa bé per a Wall Street, no obstant, la dada positiva de la inflació, IPC, nord-americà per al mes d’agost que el govern publicà abans de l’obertura dels mercats va servir per apaivagar els ànims i els nervis de molts dels inversors. La inflació va repuntar un 0,3% en línia amb el que deien molts analistes, entre un 0,2 i un 0,3%.

En un article publicat també ahir al New York Times , es creu que estem davant un punt d’inflexió en un nou moviment alcista del Dow Jones ó l’S&P 500. La principal notícia que ha facilitat aquest nou “moviment” ha estat la tornada de les vacances per a molts inversors i l’anunci de bona part d’acadèmics que el pitjor de la crisi nord-americana ja ha passat, i que per tant a curt i mig termini el futur sembla ser estable.

La SEC aprova noves regles per Wall Street

El regulador del mercat financer nord-americà, SEC, va aprovar també ahir per unanimitat una sèrie de regles que impediran que els bancs “maquillin” els seus balanços amb la retirada de deute al final del trimestre, és per això, que ahir les accions dels principals bancs sofrien pèrdues: Goldman Sachs (-0,7%), Wells Fargo (-0,5%) ó Morgan Stanley (-0,99%).

El canvi d’estratègia d’Obama
Barack Obama en un discurs pronunciat recentment en la cadena CNBC va canviar radicalment el seu to respecte Wall Street i el sector bancari nord-americà. De fet, de manera sorprenent Obama va fer tota una apologia del lliure mercat com el secret de l’èxit dels Estats Units a llarg plaç i va prometre que el govern “sortiria del mig” per a permetre que les empreses engeguessin programes d’innovació i la creació d’ocupació. Una actitud oposada amb la mantinguda fins ara.
El popular comentarista de la CNBC ja va titllar les paraules d’Obama com un “ram d’olivera” a Wall Street. Així doncs, la majoria de defensors del lliure mercat estan a favor del canvi de rumb que està prenent el president, entre les que destaquen:
– Manteniment de les rebaixes fiscals a la classe mitja, però no per a les rendes més altes.
– Estímuls per a la I+D i la reinversió empresarial.
– La permissivitat de realitzar amortització accelerada per part de moltes empreses.
– Avantatges per a les pimes.