Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘BCE’

Europa s’està passant amb Grècia o Grècia es fa la víctima davant Europa?

No fa ni un mes que va assumir el càrrec de ministre de finances de Grècia i Yanis Varoufakis no ha fet més que rebre negatives a qualsevol proposta que porti Grècia a desviar-se ni un mil·límetre del camí de l’austeritat. L’acord del 20 de Febrer entre Grècia i els creditors (Eurogrup, BCE i FMI), per exemple, impedeix que el nou govern grec pràcticament pugui aplicar cap punt del seu programa electoral. Alhora, és interessant veure com els governs de Portugal, Espanya i Irlanda, que també han passat per un rescat, són els més durs, dient que Atenes no està assumint les seves obligacions i alegant que ells no van rebre tanta facilitat. La pregunta, llavors, és obligada. Tot el que se l’hi està demanant a Grècia és desmesurat o no?

El Banc Central Europeu, ancorat en l’estabilitat de preus enmig d’una caiguda industrial

Tot i el rebombori que hi va haver a Barcelona a causa de la visita del Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE), tot i el desig d’impulsar un debat necessari entre creixement i austeritat econòmica, el màxim òrgan decisor de l’autoritat monetària no podia més que proposar i decidir entre tres alternatives: pujar tipus d’interès, mantenir-lo o baixar-lo. En aquesta ocasió, el Consell de Govern va decidir mantenir-lo igual, a l’1%, després d’analitzar únicament els nivells d’inflació a l’Eurozona actuals i esperats a mig termini. I així va finalitzar la trobada. Ningú s’esperava cap política extra, no entra dins la lògica ortodoxa del BCE.

Queda clar, per tant, que l’objectiu essencial (i, oficialment, únic) que persegueix el BCE és el control de la inflació i que la seva principal eina per fer-ho és el tipus d’interès de referència, al que el banc presta reserves a les altres entitats bancàries comercials. Veurem aquí, primer, quines són les motivacions que han portat al BCE a mantenir el tipus d’interès intacte i, posteriorment, en què consisteix la filosofia d’aquesta institució, per què actua com actua i sembla que no es comporti de la manera que s’esperaria en una situació com l’actual.

700.000.000.000€

L’acord assolit ahir dilluns a Brussel•les pels 17 ministres d’economia de la Unió Europea resol els últims temes pendents sobre l’anomenat Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE) (http://europa.eu/legislation_summaries/economic_and_monetary_affairs/stability_and_growth_pact/ec0009_es.htm), el fons de rescat permanent de la zona euro que entrarà en vigor a mitjans del 2013 i que exigirà una bona participació del sector privat en les seves operacions. L’acord assolit ahir estableix un model de finançament basat en un capital compromès per valor de 620.000 milions d’euros, i una contribució en efectiu de 80.000 milions d’euros més, és a dir, en total 700.000 milions d’euros. La clau del repartiment entre els països serà la seva quota en el Banc Central Europeu i per a Espanya es tractarà d’un 11,9%.

El nou instrument substituirà el fons provisional, anomenat Facilitat Europea d’Estabilitat Financera (FEEF), creat després de la crisi grega i estrenat l’any passat amb el rescat d’Irlanda (https://ekonomicus.com/2010/11/26/del-pacient-irlandes-al-sacrifici-irlandes/). Segons Olli Rehn, comissari europeu d’Afers Econòmics, servirà perquè “les anomenades forces del mercat no tinguin el menor dubte sobre la nostra capacitat d’actuar fins i tot en les situacions de major estrès”.

Espanya dins el fons de rescat

L’Estat espanyol haurà d’aportar un total de 9.500 milions d’euros en capital i uns 73.000 milions en avals o compromisos. La vicepresidenta del govern i ministra d’Economia, Elena Salgado, es va negar a facilitar aquestes xifres, però va assegurar que l’acord “és plenament satisfactori per a Espanya”. Part de les satisfacció espanyola es pot atribuir a la creació d’una nova institució financera encarregada de gestionar aquest fons de rescat. Es tracta d’un petit truc comptable que no existia en el cas del FEEF, pel qual els socis eviten que l’aportació d’avals computi com a deute en els seus comptes públics.

El lliurament en efectiu, però, s’ha d’anotar en el balanç els Estats com una despesa i, per tant, contribuirà al dèficit de l’any que sigui computable. L’acord, però, permet dos lliuraments: El primer al 2013, i la resta, és a dir, 4.600 milions en el cas d’Espanya, en els tres anys següents. Tot i això, les contribucions al MEDE encara han de ser ratificades en els respectius parlaments nacionals. Brussel•les confia que, després de la cimera europea de dijous i divendres, la ratificació es realitzi de manera conjunta, per accelerar el procés i evitar possibles contratemps legislatius en algun país.

Quins països podràn accedir al fons de rescat (MEDE)?
Segons l’acord subscrit ahir a Brussel•les pels 17, es proporcionarà ajuda als països de la zona euro en dificultats segons “estrictes condicions fixades en un programa d’ajust macroeconòmic”. Els ajuts seran, principalment, en forma de préstecs a curt i mitg termini amb un tipus d’interès del 2 per cent els tres primers anys i del 3 per cent posteriorment. “La concessió de l’assistència financera estarà condicionada al fet que l’Estat membre presenti un pla creïble i demostri un compromís suficient per assegurar una participació adequada i proporcional del sector privat”, assenyala el mateix acord tancat ahir pels ministres.

En línia amb els préstecs que atorga el Fons Monetàri Internacional (FMI), s’exigirà una bona participació del sector privat, és a dir, que els inversors hauran de suportar part de les possibles pèrdues que obtingui l’estat. El MEDE es constituirà a través d’un tractat internacional pels membres de la zona euro i tindrà la seu central a Luxemburg, el que permetrà que les aportacions compromeses no computin com a deute segons els criteris d’Eurostat, l’oficina estadística de la UE, sinó com una aportació a una institució financera internacional.

Així doncs, el MEDE estarà dirigit per un consell de governadors format pels ministres de finances de l’euro. El comissari d’Afers Econòmics i el president del Banc Central Europeu (BCE) participaran com a observadors. Aquest Consell de Governadors decidirà la concessió d’assistència, les condicions, la capacitat de préstec del MEDE i els canvis en els instruments per majoria qualificada del 80% dels vots.

L’estat del fons de rescat actual (FEEF)

Els països de la zona euro segueixen sense un pacte sobre el fons actual que alleugi la pressió dels mercats sobre Portugal i el seu deute. Els ministres van deixar sense resoldre l’enfortiment del fons temporal (Fons Europeu d’Estabilitat Financera, FEEF) perquè la seva dotació de 440.000 milions sigui realment efectiva i no es limiti als 250.000 milions actuals per mantenir la màxima qualificació de les agències de rating.

Informació complementària:
(1) Mecanisme Europeu d’Estabilitat
http://europa.eu/legislation_summaries/economic_and_monetary_affairs/stability_and_growth_pact/ec0009_es.htm

(2) Governança Econòmica Europea: què és i el perquè de la seva importància (II) – eKonomicus – 07/02/2011
https://ekonomicus.com/2011/02/07/governanca-economica-europea-que-es-i-el-perque-de-la-seva-importancia-ii/

(3) Governança econòmica europea: què és i el per què de la seva importància (I) – eKonomicus – 02/02/2011
https://ekonomicus.com/2011/02/02/governanca-economica-europea-que-es-i-el-per-que-de-la-seva-importancia-i/

(4)Del pacient irlandès al sacrifici irlandès – eKonomicus – 26/11/2010
https://ekonomicus.com/2010/11/26/del-pacient-irlandes-al-sacrifici-irlandes/