Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘Comissió Europea’

#eKonoAgenda – Setmana 14 a 20 de Novembre 2016: Barcelona Pensa!

A eKonomicus hem decidit elaborar una Agenda d’actes i activitats que englobin el món de les ciències socials a Barcelona, tant del món acadèmic (Universitats i educació no formal), Tercer Sector (Agències de Voluntariat, ONG’s, …) i Institucions (Públiques, think tanks, …). Totes les activitats que hi consten són gratuïtes. Si creieu que alguna no ho és, o en falten, detecteu algun error o estem obviant quelcom, no dubteu en escriure’ns a:

revistaekonomicus@gmail.com

Evolució de la taxa d’atur a Europa (1a part)

La taxa d’atur de la Zona Euro es va mantenir estable el mes de novembre del 2014 en un 11,5% en comparació amb l’octubre del 2014, mentre que en el conjunt de la Unió Europea (UE) va baixar una dècima, fins al 10%, segons va informar la setmana passada l’agència d’estadística comunitària, Eurostat. Si es comparen les xifres amb les del 2013 sí que es mostra una relativa millora: del 11,9% del 2013 s’ha passat a un 11,5% al 2014 per a l’Eurozona, i d’un 10,7% del 2013 s’ha passat a un 10% al 2014 per a la UE. En total, segons Eurostat, 24.420.000 persones estaven a l’atur a tota UE al novembre, de les quals 18.390.000 persones als països de l’Euro.

1979: Les primeres eleccions europees en context

La d’enguany serà la setena vegada que els ciutadans europeus acudirem a les urnes per escollir els nostres representants al Parlament Europeu. Aquesta institució va néixer el 1958 com una assemblea comuna entre les tres Comunitats Europees: la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA); la Comunitat Econòmica Europea (CEE); i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM). Els membres eren 142 delegats del cada parlament estatal; fins el 1979, no van agrupar-se en partits europeus supranacionals com els coneixem actualment. Des dels anys cinquanta, els estats membres havien anat cedint sobirania a les institucions comunitàries sense participació directa per part dels ciutadans. Al llarg d’aquest article coneixerem el context històric, i sobretot econòmic, que va convèncer a les elits europees que calia acostar les institucions a la ciutadania, aportant així el valor democràtic que li mancava a la CEE.

La unió bancària europea avança: proposta en ferm i amb candidat a dirigir-la

La sobirania compartida per la zona Euro en assumptes tals com el sistema financer es va fent realitat poc a poc però amb pas ferm, per damunt de les veus, a vegades discordants, dels presidents dels Estats membres. En particular, es tracta del projecte de crear una agència regulatòria comuna per als bancs a nivell de zona Euro, tal com va anunciar aquest juny passat el comissari europeu Michel Barnier. La reforma es va fent sòlida: s’espera una proposta en ferm a meitats de setembre i ja s’ha proposat la candidatura de Vitor Constancio, mà dreta de Mario Draghi al Banc Central Europeu (BCE), per a dirigir aquest organisme independent.

La restricció al crèdit, un impediment per a les PIMES

Les petites i mitjanes empreses (pimes) objecten a les paraules de Botín del passat dimarts que les exigències dels bancs són desproporcionades i que no es tracta només de “problemes de solvència” dels que van a demanar un crèdit. El president de la patronal de petites i mitjanes empreses (Cepime) i vicepresident de la CEOE, Jesús Terciado, va replicar al president del Grup Santander, Emilio Botín, que les exigències de solvència demandades per les entitats financeres han augmentat “de manera exagerada i desaforada” en els últims temps, cosa que ha provocat que el crèdit estigui “pràcticament tancat” per a les empreses, no perquè no existeixi “demanda solvent”. Terciado reconeix que hi ha pimes menys solvents que fa uns anys, però nega que totes siguin insolvents. Terciado ha explicat en una entrevista a Radio Nacional de España (RNE) que el que passa és que perquè les entitats financeres donin crèdits a les empreses se’ls exigeix un suport de solvència personal, familiar o immobiliari. Terciado, però, admet que hi ha poca demanda creditícia per a projectes d’inversió, ja que la major part de les empreses el que necessiten ara és circulant, és a dir, diner per al seu funcionament diari. ”I és el que ara mateix està pràcticament tancat. Empreses que fins l’any passat o l’anterior funcionaven amb un compte de crèdit sense cap problema han vist reduïda a la meitat aquest compte de crèdit i se’ls ha deixat sense oxigen”, ha denunciat .

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/02/13/la-restriccio-al-credit-un-impediment-per-a-les-pimes/

Les propostes de Barroso

La intervenció de Manuel Durao Barroso, president de la Comissió Europea, la setmana passada al Parlament Europeu no estava prevista en l’ordre del dia inicial del ple. Es va incloure en l’últim minut en el marc d’un debat per preparar la cimera de caps d’Estat i de Govern que se celebrarà el proper 23 d’octubre, en què els líders europeus s’han compromès a pactar unpla global davant la crisi de deute que ofega molts dels integrants de l’eurozona. Segons Barroso, els líders europeus s’han de posar d’acord en una acció coordinada sobre Grècia i també per reforçar els bancs d’Europa. Hem de tenir en compte que el Fons Monetari Internacional (FMI) situa els actius tòxics dels bancs europeus entre 200.000 i 300.000 milions d’euros. En concret, la seva proposta per recapitalitzar la banca europea es basa en la revisió de les necessitats de capital fixades pels supervisors. Barroso creu que els bancs haurien d’utilitzar primer fonts privades de capital i, només si cal, després, capital públic. En el cas que els Estats no tingués recursos per realitzar la injecció, ho hauria de fer el Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF), de 440.000 milions d’euros. De fet, aquesta iniciativa l’havia proposat ja la cancellera alemanya, Angela Merkel. Mentre estigui pendent el procés de recapitalització, va indicar el president de la Comissió, s’ha d’impedir que aquests bancs paguin dividends o bonus: “Els bancs que no tinguin el capital exigit hauran de presentar plans per aconseguir-ne com més aviat millor. Fins que ho facin, se’ls ha de prohibir el pagament de dividends ó bons”, va proposar el president de la Comissió. Barroso creu que aquest procés es necessita amb urgència i va recomanar que s’inclogui de forma transparent l’exposició al deute sobirà de les entitats a l’hora d’avaluar les necessitats de capital de cada una d’elles. Entre les seves iniciatives, també demana un sistema de govern que coordini el mecanisme d’estabilitat de l’eurozona (el FEEF) amb les normes pressupostàries de la regió, i aquest permeti intervenir en la preparació i vigilància dels pressupostos nacionals.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/10/19/les-propostes-de-barroso/#respond