Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘creixement’

El paradigma de l’austeritat, imbatut

Les condicions del nou rescat a Grècia impliquen, a la pràctica, una expansió de les mesures d’austeritat i reformes liberalitzadores. Quan tothom es pensava que el paradigma de l’austeritat estava ferit de mort desprès del referèndum grec i un nou model emergeria, s’ha acabat per imposar de nou davant la incapacitat de formular una alternativa tangible. Definitivament, la batalla d’idees s’ha perdut.

Europa s’està passant amb Grècia o Grècia es fa la víctima davant Europa?

No fa ni un mes que va assumir el càrrec de ministre de finances de Grècia i Yanis Varoufakis no ha fet més que rebre negatives a qualsevol proposta que porti Grècia a desviar-se ni un mil·límetre del camí de l’austeritat. L’acord del 20 de Febrer entre Grècia i els creditors (Eurogrup, BCE i FMI), per exemple, impedeix que el nou govern grec pràcticament pugui aplicar cap punt del seu programa electoral. Alhora, és interessant veure com els governs de Portugal, Espanya i Irlanda, que també han passat per un rescat, són els més durs, dient que Atenes no està assumint les seves obligacions i alegant que ells no van rebre tanta facilitat. La pregunta, llavors, és obligada. Tot el que se l’hi està demanant a Grècia és desmesurat o no?

Austeritat i creixement – ‘Tortura les dades i et confessaran el que vulguis’

“Torture numbers and they’ll confess to anything”. Una frase de l’autor americà Gregg Easterbrook que resulta bastant adient per resumir la recent polèmica entorn un article dels economistes Carmen M. Reinhart i Kenneth S. Rogoff, d’on s’extreu que el creixement econòmic baixa dràsticament quan el deute públic supera el 90% del PIB. Aquesta declaració, que ha tingut una influència cabdal en les polítiques d’austeritat d’Europa i Estats Units, ha estat posada en entredit per un grup d’economistes que han replicat l’anàlisi i han arribat a una conclusió diferent.

El transport i el corredor mediterrani: elements per a sortir de la crisi

El fenomen de la globalització ha generat que en els últims anys el comerç internacional hagi crescut de forma espectacular. La necessitat del moviment de matèries primeres i béns finals per satisfer la demanda creixent implica que les indústries busquin àrees on els seus costos de producció siguin menors, és a dir, unes millors comunicacions de transport. La relació entre el transport i l’activitat econòmica fa que la inversió en infraestructura de transport sigui un factor clau pel creixement econòmic.

Inestabilitat democràtica a Àsia: progrés no s’acaba de traduir en llibertat política

L’actualitat internacional està molt centrada en analitzar com la societat civil del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient lluita aferrissadament per a poder disposar d’un futur més esperançador i, sobretot, que estigui a les seves mans. A la vegada, en una altra vasta regió com és el sud asiàtic, la societat civil està presenciant com es produeixen retrocessos significatius en els avenços socials i democràtics que han anat adquirint els darrers anys. Així ho sentenciava l’analista indi Brahma Chellaney en un article a la secció d’opinió del diari La Vanguardia, el passat dissabte 3 de març. Chellaney presentava un perspectiva grisa per als països que envolten l’Índia: Pakistan, les Illes Maldives, Bangladesh, Sri Lanka i el Nepal.

Continua…

Megaciutats sostenibles a la Xina: comencen a deixar de ser una utopia

Si hi ha una tendència que s’ha mostrat inalterable tot i el trencament que ha suposat la crisi financera, aquesta és l’èxode massiu del camp cap a la ciutat que està tenint lloc en molts països. Fins i tot, es podria dir que la situació actual encara ho està accelerant més. Així doncs, es mantenen els grans processos urbanitzadors al món, sobretot en aquells països que estan experimentant unes taxes de creixement encara força altes, com l’Índia o la Xina. És paradigmàtic, per exemple, que la consultora McKinsey Global Institute situa fins a set megaciutats de la Xina, precisament, entre els 25 nuclis urbans que més riquesa es preveu que generin cap al 2025 (mesurat en producte interior brut). Algunes ciutats fins i tot podrien multiplicar per 10 la seva activitat econòmica en aquesta propera dècada, si tot segueix així. Però per a que tot segueixi així, sembla plausible pensar en múltiples obstacles que s’hi interposen, com per exemple, com compaginar tanta població i tanta producció de béns i serveis amb una correcta gestió de recursos que comencen a ser tan escassos com l’espai, l’aire, l’energia, l’aigua, etc.

La percepció que un té en molts casos és que certament les ciutats i les seves economies creixeran ràpidament en els propers anys, però el repte de la qualitat ambiental i de la disponibilitat de suficients recursos són problemes presents ja avui en dia, i no al 2025. La Xina és el cas més patent gràcies a l’estudi que recentment han publicat la mateixa consultora, McKinsey Global Institute, i la Urban China Initiative: constaten que la majoria de grans entramats urbans –les macrociutats xineses– no estan preparats avui en dia per mantenir el creixement que se’ls pressuposa sense patir conflictes majors.

La màquina exportadora de la Xina comença a necessitar una reparació?

Alguna cosa passa amb la Xina. Segueix creixent i transformant-se a ritmes vertiginosos, atraient inversió estrangera, creant nous llocs de treball pels emigrants interiors, generant més i més pol·lució atmosfèrica, consolidant la fàbrica del món… bé, potser ja no tant. Precisament aquesta transformació està portant a la Xina a una fase diferent enmig de la crisi financera global. En aquesta nova fase, la fortalesa que es suposava a la Xina (i, per extensió, a totes les economies emergents) queda aparentment en entredit.

Les pròpies autoritats xineses ho avisaven la setmana passada: en boca del vicepresident del Consell d’Estat, Wang Qishan, segons recull AFP, “la severa i complexa situació econòmica mundial significa inevitablement que la demanda global és insuficient”. I ho acaba de deixar clar el ministre de comerç, Chen Deming: “sota la influència d’uns mercats internacionals en contracció, el creixement econòmic de la Xina es veurà perjudicat de cara a l’any que ve”. A què es deuen aquestes frases? A que la Xina comença a témer pel seu propi creixement.