Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘crisi financera’

Entrevista a Alejandro Estruch (I): Les eleccions franceses i el populisme

L’ Alejandro Estruch és Professor de Política Econòmica Espanyola i la Unió Europea a la Universitat de Barcelona. Per a nosaltres es tracta d’una entrevista diferent i especial pel fet d’haver estat un dels nostres professors estrella quan estudiàvem. És per això, que ens fa especial il·lusió donar “rienda suelta” a temàtiques diverses, i és que l’Alejandro és un mestre de la paraula: Recordem que havia estat tertulià al Cafè de la República amb Joan Barril, té dos llibres publicats tractant la desigualtat i l’estat del benestar, a més d’infinitat d’articles acadèmics, i a diaris tant diversos com l’ARA, El Pais, El Periódico, etcètera.

Anuncis

Rússia juga amb foc

S’especulava que el President Putin aprofitaria la multitudinària roda de premsa del 18 de desembre per a anunciar un canvi de govern. Dimitri Medvedev tindria les hores comptades com a primer ministre i Alexei Kudrin, ex-ministre de finances que va cesar per excessives ingerències en la seva política liberal, sonava com el seu substitut. Potser hagués ajudat a desviar el país de l’abisme econòmic al que va dirigit: devaluació massiva del ruble, gran pèrdua de poder adquisitiu de la població i eventual recessió, tot afegint-hi, de pas, una crisi financera. De què depén que Rússia s’estabilitzi?

Economies emergents: quan davant una crisi es busca la supervivència del govern, no del país

El principal temor per al governador de qualsevol Banc Central és observar com la inflació és descontrola al mateix temps que el país es troba estancat -el que es coneix com a estanflació. És un dels pitjors escenaris econòmics perquè utilitzar la política monetària per a reactivar l’economia només crea majors pressions inflacionistes; i viceversa, intentar controlar la inflació implica agreujar més encara la recessió. Brasil i Rússia semblen abocar-s’hi perillosament. Però en comptes d’atacar el problema d’arrel, els governadors centrals estan actuant per a que els respectius governs puguin sobreviure a la tormenta, és a dir, evitar que les bases de poder que sostenen a Dilma Rousseff i Vladimir Putin s’erosionin.

En busca de la recuperació al Japó: un canvi de política després de les eleccions?

Reuters definia a Shinzo Abe com a “una persona que sembla trista i frustrada davant el repte de governar Japó en les circumstàncies actuals”. Efectivament, Abe i el seu partit polític, el conservador Partit Liberal-Demòcrata (LDP), es postulen com a guanyadors de les eleccions parlamentàries de demà al Japó. Les enquestes li donen majoria absoluta, tot i que ja se sap que en unes eleccions on s’anticipa una majoria poden portar a resultats inesperats, sobretot quan hi ha un 40% de votants. En certa manera, la política japonesa té moltes coses en comú amb l’europea contemporània, és a dir, hi ha una forta desil·lusió de l’electorat per les propostes dels candidats. Però si Shinzo Abe guanya finalment, quines polítiques econòmiques aplicarà per al Japó? Segons la majoria d’analistes als mitjans de comunicació internacionals, la capacitat que tingui Abe per a aconseguir depreciar la moneda i reactivar l’economia a base d’exportacions serà clau.

Dr. Olivier Blanchard: reflexions des de la trinxera

“Era bonic, però no era correcte”.

Amb aquesta frase el Dr. Olivier Blanchard (Amiens, 1948) va sentenciar la política econòmica errònia que va conduir a la crisi financera actual. Van ser uns anys, els de finals de la década dels 90 i principis dels 2000, en què es seguí la dinàmica d’un objectiu – un instrument (“one target-one tool”); una visió definitivament massa simplista, que va caure pel seu propi pes juntament amb Lehman Brothers el setembre del 2008.

Darwin i l’economia

Aquesta setmana us recomanem el llibre “The Darwin Economy: Liberty, Competition and the Common Good” de Robert H. Frank, columnista del New York Times i professor a l’Universitat de Cornell, Estats Units. El llibre parteix de la premisa que algún dia Charles Darwin serà reconegut com el fundador intel·lectual de l’economia, desplaçant a Adam Smith (1723-1790). I és que Smith, autor de “La Riquesa de les Nacions” (1776) considerava la lliure competència com el mitjà més idoni de l’economia per arribar al seu òptim, afirmant que les contradiccions engendrades per les lleis del mercat serien corregides pel que ell va denominar la “mà invisible” del sistema. Simplificant molt la idea, podríem dir que la filosofia d’Adam Smith és el fonament per als lliberals econòmics que creuen que el mercat ho arregla tot i per això les regulacions no són necessàries. L’actual crisi financera ha demostrat sens dubte que estem pagant un alt preu per deixar-ho tot en mans de les forces del mercat.

L’anàlisi del llibre del Sr. Frank és interessant: el punt de vista de Darwin (1809-1882), autor de “L’Origen de les Espècies” (1859) sobre el procés competitiu és ben diferent. Ell creia que els interessos dels animals individuals van entrant moltes vegades, no sempre, en conflicte profund amb els interessos generals de les seves pròpies espècies. I és que actualment la visió del famós naturalista del funcionament de l’economia sembla molt més acurada que la de Smith.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/03/22/darwin-i-leconomia/