Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘Dèficit Públic’

Itàlia en el punt de mira

L’economia italiana no està per tirar coets: el PIB no creix des del 2011, en un any la taxa d’atur ha passat del 8,5 al 12,5%, des del 2008 el PIB per càpita ha baixat un 9%, el deute públic representa ja un 127% del PIB, …. De fet, el seu PIB real a preus corrents és més baix que el de 2001, abans hi tot de la posada en funcionament de l’euro. Al igual que el cas espanyol, sobre l’economia italiana pesa també la ràtio de deute del 120% sobre el PIB. Tot i això, potser Itàlia no està tant malament com podria semblar, i és que el PIB d’aquest país mediterrani no va caure tant com d’altres països de la Unió europea (UE), i tampoc ha fet fallida com Grècia per exemple. Ara bé, podríem arribar a dir que Itàlia es troba en el camí de la recuperació? És difícil, però hi ha algunes dades que així ho indiquen, com el seu superàvit pressupostari, o un augment en les exportacions, sobretot en el sector tèxtil….

El”Sí” d’Irlanda al “Tractat d’Estabilitat Europeu”

Aproximadament milió i mig d’irlandesos acudiren la setmana passada a les urnes en el referèndum sobre el pacte fiscal de la Unió Europea. La meitat dels votants van decidir quedar-se a casa, acovardits sobretot per la pluja. Finalment, però, i contra alguns pronòstics s’aprovà per un 60% l’anomenat “Tractat d’Estabilitat”. El 40% per cent dels “nos” van procedir, sobretot, dels barris de la classe obrera, que, segons els sondejos, han perdut la confiança en el Partit Laborista, soci minoritari de la coalició, i es decanten ara pel Sinn Féin. El partit polític de Gerry Adams, en el seu moment considerada braç polític del ja inactiu IRA, se situa per primera vegada en la història de la república com a segona formació més popular. No es pot negar, però que un dels factors clau ha vingut des de fora d’Irlanda amb l’aparició del president de francès, François Hollande, que demana una reforma del pacte que inclogui mesures de reactivació econòmica. El “Sí” irlandès tindrà repercussions sobre el vell continent, donant un nou impuls a les mesures d’austeritat de la cancellera Angela Merkel. A Alemanya, l’oposició al Bundestag, parlament alemany, ha condicionat el seu suport al citat “Tractat d’Estabilitat Europeu” a la implantació d’un impost a les transaccions financeres, és a dir, algun tipus de taxa Tobin[1].

El resultat del referèndum a Irlanda, únic país que ha sotmès el pacte a consulta popular, és especialment rellevant per al suport que suposa un alleujament per al mateix primer ministre, Enda Kenny. Un rebuig hagués posat al seu Govern en una difícil situació, ja que el país no hauria pogut accedir als fons del Mecanisme Europeu d’Estabilització Financera (MEEF), dotat en l’actualitat amb 700.000 milions d’euros. “Aquest pacte no resoldrà tots els problemes, però estableix les bases per assegurar la recuperació de l’economia”, va assegurar Kenny. El pacte de disciplina fiscal, subscrit el passat 2 de març pels 25 líders de la Unió Europea (UE), tots excepte el Regne Unit i la República Txeca, obliga els països signants a introduir en les seves constitucions un límit del dèficit al 0,5% del PIB i , a més, preveu sancions gairebé automàtiques per als països que superin el llindar del 3% del PIB.

Informació complementària:

(1) Sinn Féin – http://www.sinnfein.ie/

(2) Del pacient irlandès al sacrifici irlandès

https://ekonomicus.com/2010/11/26/del-pacient-irlandes-al-sacrifici-irlandes/

(3) El rerefons de la crisi econòmica d’Irlanda

https://ekonomicus.com/2010/09/13/el-rerefons-de-la-crisi-economica-d%E2%80%99irlanda/

[1] A eKonomicus hem tractat en diverses ocasions el concepte, el perquè i les repercussions de la implantació d’una taxa a les transaccions financeres, proposada ja el 1978 pel premi Nobel d’Economia James Tobin.

La taxa Tobin, dels indignats a la Comissió Europea

https://ekonomicus.com/2011/09/29/la-taxa-tobin-dels-indignats-a-la-comissio-europea/

Regulació del Sistema Financer – Punt Clau: la Taxa Tobin

https://ekonomicus.com/2010/07/21/regulacio-del-sistema-financer-%E2%80%93-punt-clau-la-taxa-tobin/

Naoto Kan vol reduir el dèficit públic del Japó

El passat dijous dia 27 de gener l’agència de qualificació Standard & Poor’s (S&P) va rebaixar la nota del deute a llarg termini del Japó, des d’AA fins AA-[1]. L’agència de qualificació creditícia considera que empitjorarà la situació del país asiàtic, que actualment es troba fortament endeutat. Un portaveu d’S&P va explicar que “espera que el dèficit fiscal del Japó es mantingui alt en els propers anys, cosa que reduirà encara més la capacitat de maniobra fiscal del govern, ja de per si petita “.
Tot i això, el Japó no només rep pressions del sector financer, sinó que el Fons Monetari Internacional va dir que el país asiàtic necessita actuar amb urgència per reduir el seu dèficit.

Naoto Kan
El divendres 28, el primer ministre del Japó, Naoto Kan, va prometre seguir endavant amb les reformes tributàries per aturar el deute públic creixent, però el partit de la oposició es mostra poc cooperatiu i les divisions internes del partit de Kan fan que siguin poques les opcions d’èxit. Entre les propostes de Naoto Kan per reduïr el dèficit públic japonès, destaca l’augment del 5% de l’impost sobre el valor afegit. “L’important és mantenir la disciplina fiscal i garantir que els mercats confien en les finances públiques de Japó”, va dir Kan, qui va assumir el poder al juny passat com el cinquè primer ministre des de 2006.

Els partits d’oposició s’han mostrat poc proclius a accedir a cap acord, cosa que S & P va destacar quan va explicar les seves raons per la rebaixa de categoria. Diversos analistes van senyalar que la rebaixa de S&P podria enfortir la campanya de Kan per una reforma fiscal. Però l’efecte ha estat l’invers, ja que la resposta inicial de Kan a la rebaixa va ser que “no estava molt familiaritzat amb el tema”, fet que va donar més munició a l’oposició per atacar-lo i afegir desconfiança als mercats. Atsuo Ito, analista política independent assenyala que “En un sentit, la rebaixa de S&P és evidència de dures crítiques al govern del Japó, així que l’oposició pot afirmar que és temps de canvi”.

________________________________________
[1] AA- és la quarta millor possible en la classificació de Standard and Poor’s. Mostra una qualitat alta dels bons, però amb escassa sensibilitat a un entorn advers.

Els pressupostos grecs agraden a Brussel·les però no als sindicats

El proper 22 de desembre, el parlament de Grècia votarà per l’aprovació dels pressupostos públics de 2011. Aquesta és la data que tenen marcada en color roig sindicats i nombroses associacions civils gregues que no volen veure aprovat el que consideren “denigrant pels drets laborals” i “injust”, segons recull l’edició del Wall Street Journal. I per mirar de fer pressió i aconseguir tirar enrere la llei, per aquesta mateixa setmana s’han convocat nombroses vagues, protestes i manifestacions que amenacen en paralitzar el país de dalt a baix.

Els principals sindicats (el del sector privat, GSEE, i el del públic, ADEDY) promouen una vaga general de cara a avui dimecres. D’altra banda, al llarg de la setmana, diversos col•lectius com el del transport públic urbà i de ferrocarril, periodistes, treballadors de banca, controladors aeris, etcètera, també han organitzat accions de protesta.

Els pressupostos d’aquest any són especialment compromesos perquè impliquen una forta retallada de la despesa pública (uns 5.000 milions d’euros) i un augment de la recaptació via impostos, que tot plegat espera fer baixar el dèficit públic dels dobles dígits (al 2009 va ser del 15.4% del PIB). Alhora, el govern també té previst tirar endavant un decret que, per una banda, redueixi costos a la majoria d’empreses públiques mitjançant retallades en els salaris dels seus treballadors i, d’altra banda, permeti a les empreses amb problemes financers marxar del seu conveni sectorial i pactar salaris més baixos amb els treballadors.

Els pressupostos, ben controlats fora de Grècia

Tot i que l’origen es troba molt més enrere en el temps, el que ha motivat aquests pressupostos tan restrictius és l’acord de rescat financer que va signar al maig passat el govern de Papandreou, en què la Unió Europea i els Fons Monetari Internacional deixaven a Grècia 110.000 milions d’euros. A canvi d’aquest acord, el que les institucions prestatàries van demanar a Papandreou és que fes tot el possible per assegurar-se que Grècia tornés a ser solvent, reduís l’excessiu nivell d’endeutament (públic i privat) amb els mercats i pogués tornar tots els diners. Com s’aconsegueix això? Doncs reduint el dèficit: menys despesa i més estalvi, tot i que és ben conegut que la recuperació econòmica del país es podria retardar encara més.

Sense aquestes condicions complertes, el govern grec no obtindrà l’últim tram que els queda per rebre del rescat financer. Per aquest motiu, Papandreou es mostra totalment convençut de tirar les reformes estructurals endavant per impopulars que siguin.

Tot i aquest terrabastall, el Partit Socialista de Georgios Papandreou sembla liderar les enquestes amb força distància del principal partit opositor, el conservador Nova Democràcia, de tal manera que encara conservaria la majoria absoluta amb la que actualment ja governa.