Desigualtat econòmica, desigualtat de gènere, a l’Índia

Tot i que l’Índia sempre ha marcat grans figures femenines en el món polític, com per exemple Indira Gandhi o Sonia Gandhi (presidenta del Partit del Congrés, actualment al poder), el país asiàtic encara ha de fer grans esforços per aconseguir una major representativitat de la dona tant a la política índia com a la seva economia. Facilitar que la igualtat d’oportunitats per ambdós gèneres per aspirar a posicions de presa de decisions, tot superant l’imperant sistema de castes, és l’objectiu que s’ha marcat part de la coalició del govern nacional, liderat pel Partit del Congrés.

En aquest sentit, a principis de març es va promulgar una llei que intentava garantir que el 33% dels seients del Parlament nacional es reservessin a dones, amb la finalitat de generar incentius a una major participació d’aquest sector en la política; a la vegada, això s’hauria de traduir en el impuls a canvis estructurals en l’actual segmentació de la força de treball a la Índia, fet que contribuís a una major repartició tant del poder com de les rendes socials (passar dels actuals treballs no remunerats a d’altres reconeguts i remunerats).

En definitiva, portar a una transformació del país, acostant-los als paràmetres de benestar i d’igualtat d’oportunitats marcats per altres països relativament més desenvolupats. Aquesta decisió, però, ha estat apunt de costar la continuïtat de l’actual govern en quant dos partits de la coalició governant van amenaçar en retirar el suport al Partit del Congrés.

El sistema de castes és encara molt fort a l’Índia; i és més imperant en aquelles zones menys desenvolupades i més fragmentades social i religiosament. És en aquestes situacions en que més s’acusa l’absència d’igualtat d’oportunitats no només entre homes i dones, sinó també entre els diferents sectors de població. Precisament els partits que han aturat el desenvolupament d’aquesta llei tenen el seu feu polític en els dos Estats més pobres de l’Índia: Uttar Pradesh i Bihar.

La importància de l’economia informal és la que explica en molts casos les desigualtats de gènere: en el cas de l’Índia, el 86% del treball en aquest sector era desenvolupat per dones. Aquesta economia desregulada i no reconeguda és la que deixa actualment a moltes dones al marge de les oportunitats d’obtenir millor quotes de poder i autonomia econòmica. Les possibilitats de superar aquesta frontera i millorar la problemàtica de gènere passarà, molt probablement, en desenvolupar polítiques enfocades a la desigualtat econòmica i social comuna en molts dels països com l’Índia, fet que va més enllà de la igualtat de gènere i ataca les perversitats innates del propi desenvolupament econòmic.

–