Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘Deute Públic’

Si l’austeritat no funciona, és a tot arreu o és només a Grècia?

Cada bàndol pro- i anti-austeritat té els seus aparadors. Letònia és presentada com un cas d’èxit que ha pogut entrar a l’euro després de capgirar de dalt a baix el sector públic. A l’altra banda, òbviament, hi ha Grècia, amb tal magnitud de destrucció de riquesa. Per tant, on és el problema? En l’austeritat o en Grècia en sí mateixa? És a dir, el tema és veure si l’austeritat no funciona per regla general o bé si només és a Grècia on no ha funcionat. Unes paraules clau que farem servir per a discutir tot això: multiplicadors fiscals i institucions.

Europa s’està passant amb Grècia o Grècia es fa la víctima davant Europa?

No fa ni un mes que va assumir el càrrec de ministre de finances de Grècia i Yanis Varoufakis no ha fet més que rebre negatives a qualsevol proposta que porti Grècia a desviar-se ni un mil·límetre del camí de l’austeritat. L’acord del 20 de Febrer entre Grècia i els creditors (Eurogrup, BCE i FMI), per exemple, impedeix que el nou govern grec pràcticament pugui aplicar cap punt del seu programa electoral. Alhora, és interessant veure com els governs de Portugal, Espanya i Irlanda, que també han passat per un rescat, són els més durs, dient que Atenes no està assumint les seves obligacions i alegant que ells no van rebre tanta facilitat. La pregunta, llavors, és obligada. Tot el que se l’hi està demanant a Grècia és desmesurat o no?

Itàlia en el punt de mira

L’economia italiana no està per tirar coets: el PIB no creix des del 2011, en un any la taxa d’atur ha passat del 8,5 al 12,5%, des del 2008 el PIB per càpita ha baixat un 9%, el deute públic representa ja un 127% del PIB, …. De fet, el seu PIB real a preus corrents és més baix que el de 2001, abans hi tot de la posada en funcionament de l’euro. Al igual que el cas espanyol, sobre l’economia italiana pesa també la ràtio de deute del 120% sobre el PIB. Tot i això, potser Itàlia no està tant malament com podria semblar, i és que el PIB d’aquest país mediterrani no va caure tant com d’altres països de la Unió europea (UE), i tampoc ha fet fallida com Grècia per exemple. Ara bé, podríem arribar a dir que Itàlia es troba en el camí de la recuperació? És difícil, però hi ha algunes dades que així ho indiquen, com el seu superàvit pressupostari, o un augment en les exportacions, sobretot en el sector tèxtil….

En busca de la recuperació al Japó: un canvi de política després de les eleccions?

Reuters definia a Shinzo Abe com a “una persona que sembla trista i frustrada davant el repte de governar Japó en les circumstàncies actuals”. Efectivament, Abe i el seu partit polític, el conservador Partit Liberal-Demòcrata (LDP), es postulen com a guanyadors de les eleccions parlamentàries de demà al Japó. Les enquestes li donen majoria absoluta, tot i que ja se sap que en unes eleccions on s’anticipa una majoria poden portar a resultats inesperats, sobretot quan hi ha un 40% de votants. En certa manera, la política japonesa té moltes coses en comú amb l’europea contemporània, és a dir, hi ha una forta desil·lusió de l’electorat per les propostes dels candidats. Però si Shinzo Abe guanya finalment, quines polítiques econòmiques aplicarà per al Japó? Segons la majoria d’analistes als mitjans de comunicació internacionals, la capacitat que tingui Abe per a aconseguir depreciar la moneda i reactivar l’economia a base d’exportacions serà clau.

Debat: L’euro, moneda sense Estat, i el futur del projecte europeu

El futur de l’euro, o més ben dit, les estratègies que caldria seguir per no enterrar ni la moneda comuna ni el projecte europeu, no generen consens en alguns punts. I el principal punt de fricció sobre aquest tema és la gestió del problema del deute grec. Així ho van deixar palès els professors Jordi Gual (IESE) i Jaume Ventura (UPF i Graduate School of Economcis) en l’acte organitzat per la Fundació Catalunya Europa a l’ESEC Toulouse Business School el passat 29 de setembre, que portava per títol “Es pot salvar l’euro? Inestabilitat financera i disparitat nord-sud a Europa”.

Tots dos van defensar maneres contraposades que té a l’abast la Unió Europa i, en concret la Zona Euro, per a superar la crisi, tot i que van coincidir en la necessitat d’avançar cap a més unió política i fiscal a Europa. No es va parlar en cap moment, per tant, d’aplicar polítiques a nivell nacional, sinó sempre de polítiques europees, de més Europa, de crear uns mecanismes dignes d’un Estat i prou potents com per llençar una senyal que la inestabilitat i la disparitat comença a passar a la història.

Continuar llegit la resta de l’article a ekonomicus.com.