Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘dòlar’

La Corba de l’Elefant: Globalització i Desigualtat

Els darrers anys segurament li hauran xiulat bastant les orelles a l’economista serbi Branko Milanovic. Des que el 2012 va publicar l’article sobre l’anomenada corba de l’elefant (Elephant Chart) molt s’ha discutit sobre el tema: A favor, en contra, matisant-la, … Fins hi tot Krugman ha dit la seva. Però comencem pel principi:…

Els Banksters i la fixació de l’Euríbor

“Si mantens 6s [en referència a l’índex Libor JPY a 6 mesos] sense canvis avui… Fotrem un gran negoci junts … Com 50.000, el que sigui … Necessito que el mantinguis el més baix possible … si ho fas … et pagaré, ja saps, 50.000 dòlars, 100.000 dòlars … el que vulguis … Sóc un home de paraula.” Es tracta d’una conversa mantinguda entre un banquer d’UBS i un agent financer britànic el 18/09/2008.

Economies emergents: hi ha realment un “despertar del Sud Global”?

El darrer Informe sobre Desenvolupament Humà del 2013 que publica anualment el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) porta com a títol “L’ascens del Sud”, senyal de tot un canvi en el paradigma que ha estat dominant les darreres dècades. El concepte Sud Global, que ha vingut a substituir el concepte relativament despectiu que era Tercer Món, fa referència als països en vies de desenvolupament que han estat tradicionalment marginats dels ressorts de poder.

En aquest eKonofòrum explorarem les diferents opinions entorn a aquest “despertar del Sud Global”: les que efectivament clamen que aquests països estan efectivament guanyant pes en la governança mundial i les que, pel contrari, argumenten escèpticament que ni hi ha un ascens d’un Sud encara pobre ni està augmentant la seva influència al món.

10 anys de moneda única: bitllet d’anada (II)

Segona part de l’article d’opinió realitzat per l’Elisenda Lamana com a col·laboració per eKonomicus. La primera part es pot consultar aquí.

Més enllà del deute: un problema “real”

El 2 de maig el 2010 l’Eurogrup, format pels ministres d’economia de l’Eurozona, i el FMI aprovaren el primer rescat de l’economia grega a través d’una línia de crèdit de 110.000 milions d’Euros. Aquest fou l’inici oficial de la ben coneguda tragèdia grega, a partir de la qual el fantasma del deute no ha deixat d’assolar l’Eurozona, especialment pel que fa a les economies més dèbils del sud i de la perifèria.
La focalització envers el problema del deute ha estat tan gran que, darrerament, s’ha arribat a confondre la crisi de l’Eurozona amb la crisi el deute, com si l’arrel del problema hagués estat, precisament, el descontrol de les finances públiques durant tota la dècada passada. En el cas de Grècia és ben evident que fou així, però no succeí el mateix amb d’altres estats.