Posts tagged ‘EEUU’

Els grans fons segueixen dominant el mercat de valors global

Les grans empreses de bons cada vegada tenen més poder a l’hora de fixar preus en els mercats de deute globals, desplaçant els grans bancs que estan subjectes a més regulació des de la crisi financera i generant inquietud sobre els costos pels petits inversors.

Anuncis

Entrevista a Alejandro Estruch (III): Com s’explica la crisi econòmica a la Universitat?

eKonomicus: Ens agradaria saber com s’explica la crisi econòmica a la facultat, si és que s’explica.

Alejandro Estruch: Jo els hi explico. Començo el curs fent una sessió d’una hora i mitja on els faig una conferència que vaig preparar perquè un dia me la van demanar, i fins hi tot la vaig cobrar. Els parlo de la crisi com de La Tormenta Perfecta: Quatre o cinc coses que cadascuna d’elles individualment en cap cas podrien provocar una crisi, però que si s’ajunten totes munten aquesta Tormenta Perfecta. És la idea dels incentius, és a dir, si mires les conductes que van provocar la crisi, tothom va fer el que racionalment havia de fer. La crisi comença per una forta baixada dels tipus d’interès als Estats Units (EUA) com a conseqüència de la crisi de les “Punt Com”, Alan Greenspan (en aquell moment president de la Reserva Federal (FED)) diu: “S’està enfonsant el NASDAQ [Borsa de Valors d’empreses electròniques dels EUA] i això abans o després es transmetrà al Dow Jones [principal índex borsari nord-americà] i se n’anirà tot “a fer punyetes””.

[…]

Cuba fa alguns passos cap a la liberalització

La nova llei cubana d’inversió estrangera, que es va aprovar el passat mes d’Abril a l’Assemblea Nacional del Poder Popular (ANPP) de l’illa suposa un gran canvi respecte sobretot la política econòmica existent en un dels últims reductes comunistes del planeta. En el nou marc legal, referent a la inversió estrangera, es reemplaça la Llei 77, establerta el 1995 (fa quasi 20 anys) després del col•lapse del seu aliat de llavors, la Unió Soviètica, que a la vegada va obligar a Cuba a obrir petites parts de la seva economia a la inversió estrangera….

Durban (II): Les negociacions i el Fons Verd del Clima

Continuació de l’article Conseqüencies de la XVII cimera per al clima de Durban (I)

En les cimeres per al clima qualsevol país pot posar objeccions al text i evitar tot pacte, perquè les coses s’aproven per aclamació i pot passar com a Copenhaguen el 2009, on l’oposició de Bolívia i Veneçuela va impedir que l’assemblea fes seu el text que havien pactat els Estats Units (EEUU), la Xina, l’Índia, la UE, Mèxic i els petits estats-illa del Pacífic. Ara es tracta d’alguna cosa infinitament més complexa: aplicar retallades a tots els grans emissors, inclosos països en desenvolupament i amb milions de pobres que, amb raó, reclamen el seu dret a crèixer i fer-ho en una escala molt més gran. Com va declarar a Durban l’economista Nicholas Stern, “Si de veritat el món vol limitar la concentració de CO2 a l’atmosfera en 450 parts per milió, el que segons el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic podria impedir que l’escalfament pugés més de dos graus, el món ha de retallar les emissions per habitant entre set i vuit vegades”. La veritat és que aconseguir això és política i tecnològicament descomunal. Fer-ho en un món en què els tractats multilaterals són cada vegada més rars, amb una crisi econòmica inabastable i amb una opinió pública cada vegada menys preocupada per l’escalfament, sembla avui només un somni.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/12/28/durban-ii-les-negociacions-i-el-fons-verd-del-clima/

Les propostes oblidades de Hong Kong 2005

Ja fa gairebé sis anys que en la reunió ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Hong Kong, se’ls va assegurar a molts països en víes de desenvolupament (PVD) que els seus productes industrials podrien ingressar als mercats de les nacions riques lliures d’impostos i de quotes. A més, per als quatre productors de cotó més pobres de l’Àfrica occidental: Benín, Mali, Txad i Burkina Faso, se’ls va prometre que es retallarien els subsidis cotoners dels països rics, especialment els dels Estats Units, que distorsionen el mercat internacional i juntament amb Brasil ocasionaren una “guerra” per al control d’aquest mercat el mes d’abril de l’any passat. Les negociacions comercials de Doha van començar el 2001 amb l’objectiu dereduir les barreres comercials internacionals. Però això no ha estat així. Als “daridra narayans”, terme encunyat per Mahatma Gandhi per a definir als “més miserables”, del règim comercial mundial se’ls va assegurar una i una altra vegada que les seves demandes serien tractades en cada reunió ministerial. Lamentablement, hi ha seriosos dubtes que aquestes promeses siguin ateses en la vuitena reunió ministerial de l’OMC el proper mes de desembre.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/10/25/les-propostes-oblidades-de-hong-kong-2005/

El maletí d’Alan Greenspan i el valor monetari d’unes paraules

La compareixença de Bernanke

Ben Bernanke, president de la Reserva Federal nord-americana (FED), es va esforçar el dimarts de la setmana passada, per explicar davant del Capitoli dels Estats Units que no hi haurà recessió. Encara que va admetre que hi ha factors “persistents”, com la crisi del deute sobirà a Europa, que no acompanyen el creixement. Bernanke va assegurar que actuarà si les coses van a pitjor, però també va enviar un encàrrec a la Xina: que no es permeti una apreciació del iuan, moneda xinesa, que es troba un 15% per sota del seu valor real. Va recalcar que la política de tipus de canvi de la Xina “ha impedit fins a cert punt l’ajust econòmic global”. Bernanke va assenyalar de nou que la sortida de la crisi està sent més lenta i menys robusta del que esperava la FED i va indicar que la passada recessió va ser més greu del que es pensava mesos enrere. Això, va afegir, afectarà sens dubte a la marxa de l’ocupació i del consum del país. La seva previsió és que per al segon semestre “l’expansió sigui més ràpida que a la primera meitat”. Aquesta anèmia en l’arrencada del 2011 es pot atribuir a “factors temporals”, com l’alça del petroli per la “primavera àrab” o el terratrèmol al Japó.

La influència en les borses

Recordo les paraules d’un professor a la Universitat, com comentava que durant l’època d’Alan Greenspan com a president de la Reserva Federal, de 1987 a 2006, hi havia periodistes dedicats a observar i intentar calcular el pes del maletí del màxim dirigent de la Fed, l’anomenat“briefcase indicator” (l’indicador del maletí, en anglès) [Veure imatge adjunta]. Si Greenspan aquell dia arribava amb un maletí ben carregat significava que podia haver-hi un augment dels tipus d’interès, mentre que si pel contrari el duia amb pocs papers indicava una estabilitat de tipus.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/10/11/el-maleti-d%E2%80%99alan-greenspan-i-el-valor-monetari-d%E2%80%99unes-paraules/

Els productes virtuals: el cas de Zynga

Zynga Inc., empresa nord-americana amb seu central a San Francisco, està entre les companyies més candents del sector tecnològic, només cal fer una ullada a com se les arregla perquè la gent compri coses que en realitat no existeixen, i és que Zynga està transformant el sector dels videojocs. Les companyies tradicionals de la indústria desenvolupen jocs que creuen que agradaran als jugadors i després els venen. Zynga ofereix jocs gratuïts per mitjà de Facebook, i després estudia les dades sobre com juga la seva audiència. A continuació, utilitza les seves troballes per modificar els seus jocs amb l’objectiu que la gent passi més temps amb ells, els recomanin als seus amics de Facebook i acabin comprant “béns virtuals“ per als seus videojocs.

font:i-dothink.com
Segons Ken Rudin, director de l’equip d’anàlisi de dades en Zynga, més de 95% dels jugadors mai gasta un cèntim en els jocs. Però la seva audiència de 150 milions d’usuaris únics cada mes és tan gran que el petit percentatge que compra gallines virtuals a 5 dòlars ó gratacels imaginaris a 3 dòlars generen grans ingressos per a la companyia. Alguns jugadors gasten centenars o fins i tot milers de dòlars al mes, que els anomenen “balenes“, el mateix terme que els casinos usen per als qui aposten molt. L’any passat, la facturació de Zynga va ascendir a uns 600 milions de dòlars, en comparació als 121 milions de l’any 2009. Amb un benefici net de 91 milions de dòlars. Tot i això, les intencions de la companyia de sortir a borsa aquest any s’han vist afectades per les recents turbulències dels mercats, que han creat incertesa sobre aquestes ofertes públiques d’accions i que podria obligar a Zynga a endarrerir i reduïr la valoració de l’empresa. Quan va presentar la seva sol licitud per a la seva sortida a borsa, la companyia planejava una valoració de fins a uns 20.000 milions de dòlars.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/09/12/els-productes-virtuals-el-cas-de-zynga/