Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘Estats Units’

El gran repte Europeu: els populismes

‘Els Britànics ja n’hem tingut prou d’experts’. La cèlebre frase pronunciada per Michael Gove, membre del partit conservador britànic, il·lustra la divisió de la societat britànica entre aquells que veuen el Brexit com un moviment populista, excloent i aïllacionista, i aquells que el veuen com un moviment de la ‘gent del carrer’, la que pateix els errors dels experts i dels buròcrates europeus en matèria econòmica i d’immigració…

Història de Vladimir Putin (fins 1999)

Nascut a Leningrad (actual Sant Petersburg) el 1952, Vladimir Putin és una de les persones més influents del món. La vida d’aquest fill únic de pare invàlid és una peripècia, segurament per a molta gent desconeguda. Al llarg del 2010 vàrem publicar un seguit de quatre articles dispersos sobre qui és en realitat l’actual President rus, que ara hem intentat recopilar en un de sol.

La Corba de l’Elefant: Globalització i Desigualtat

Els darrers anys segurament li hauran xiulat bastant les orelles a l’economista serbi Branko Milanovic. Des que el 2012 va publicar l’article sobre l’anomenada corba de l’elefant (Elephant Chart) molt s’ha discutit sobre el tema: A favor, en contra, matisant-la, … Fins hi tot Krugman ha dit la seva. Però comencem pel principi:…

Crítica d’ “El oprobio del hambre” de David Rieff

“A menudo se habla de la comida en cuanto a necesidad humana como su fuera una materia prima apenas diferente de cualquier otra.” – David Rieff
[…] El Sr. Rieff dissecciona encertadament les polítiques dutes a terme pel BM i l’FMI en els països de l’Àfrica Subsahariana. De manera simplificada: aquests països obren els seus mercats a la suposada quimera del “mercat lliure”, mentre multinacionals europees i nord-americanes, receptores d’ajudes a l’agricultura, entren en aquests mercats i l’envaeixen amb els seus productes a preus inferiors que els locals. Posteriorment als minifundistes agrícoles africans se’ls retira a més el poc suport estatal (en forma de subvencions o ajudes, per exemple), facilitant d’aquesta manera la catàstrofe del sector agrícola nacional. De fet, però, la història no s’acaba aquí. L’eliminació de la producció agrícola nacional deixa, doncs, en mans foranies, multinacionals en la majoria de casos, la política agrícola d’alguns països amb greus problemes de fam, i per tant, vulnerables a la variació dels preus a escala mundial dels productes agrícoles. […]

#VolkswagenScandal, o com tenir a vint-i-vuit països ben preocupats

Un cop destapat el #VolkswagenScandal el Congrés nord-americà va citar a declarar al màxim responsable de l’empresa al país i aquest va reconèixer el que era: un frau. Volkswagen ha estat venent uns cotxes amb certificat ecològic i d’eficiència que es va atorgar sota premises falses. A més, els venia a un preu atractiu gràcies a una bonificació fiscal, un incentiu de l’Estat. Els legisladors americans no només volen multar per a compensar els beneficis il·lícits i el cost a l’erari públic, sinó que estan disposats a exigir responsabilitats penals per als màxims responsables de Volkswagen. Sembla lògica la resposta, oi? No, pels vint-i-vuit països de la Unió Europea l’escàndol ha estat rebut igual que un tret a la cama. La diferent reacció a banda i banda de l’Atlàntic dóna per a algunes reflexions en “política industrial”.

Els Fluxos Financers Il·lícits provinents de l’Àfrica no permeten el desenvolupament del continent

Àfrica perd més de 50 Bilions de dòlars cada any. Es tracta de transferències il•legals provinents d’entramats fraudulents d’empreses i multinacionals destinades a l’evasió impositiva en els països més pobres del planeta. D’aquesta manera es facilita i s’impossibilita que molts projectes de desenvolupament es duguin a terme, si més, això és el que es denuncia des de moltes Organitzacions no Governamentals (ONG’s). Segons l’Unió Africana (UA) , l’import de les transferències il•legals s’ha triplicat des del 2001, quan es varen defraudar uns 20 Bilions de dòlars.