Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘Eurozona’

Efectes econòmics de la diàspora kosovar

Kosovo és menys susceptible a les variacions de l’economia europea que altres països de la regió i més respecte a l’economia alemanya i suïssa. Com s’explica aquest fenomen? Degut a la Guerra del 1999, els kosovars varen emigrar sobretot a Alemanya (pel treball) i a Suïssa (per les condicions que oferien als refugiats). La diàspora kosovar de 1999 ha propiciat, per tant, que la crisi econòmica del 2007 hagi afectat de diferent manera Kosovo que a la resta dels Balcans, molt més dependents del conjunt de països de la Unió Europa.

El Banc Central Europeu, ancorat en l’estabilitat de preus enmig d’una caiguda industrial

Tot i el rebombori que hi va haver a Barcelona a causa de la visita del Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE), tot i el desig d’impulsar un debat necessari entre creixement i austeritat econòmica, el màxim òrgan decisor de l’autoritat monetària no podia més que proposar i decidir entre tres alternatives: pujar tipus d’interès, mantenir-lo o baixar-lo. En aquesta ocasió, el Consell de Govern va decidir mantenir-lo igual, a l’1%, després d’analitzar únicament els nivells d’inflació a l’Eurozona actuals i esperats a mig termini. I així va finalitzar la trobada. Ningú s’esperava cap política extra, no entra dins la lògica ortodoxa del BCE.

Queda clar, per tant, que l’objectiu essencial (i, oficialment, únic) que persegueix el BCE és el control de la inflació i que la seva principal eina per fer-ho és el tipus d’interès de referència, al que el banc presta reserves a les altres entitats bancàries comercials. Veurem aquí, primer, quines són les motivacions que han portat al BCE a mantenir el tipus d’interès intacte i, posteriorment, en què consisteix la filosofia d’aquesta institució, per què actua com actua i sembla que no es comporti de la manera que s’esperaria en una situació com l’actual.

10 anys de moneda única: bitllet d’anada (II)

Segona part de l’article d’opinió realitzat per l’Elisenda Lamana com a col·laboració per eKonomicus. La primera part es pot consultar aquí.

Més enllà del deute: un problema “real”

El 2 de maig el 2010 l’Eurogrup, format pels ministres d’economia de l’Eurozona, i el FMI aprovaren el primer rescat de l’economia grega a través d’una línia de crèdit de 110.000 milions d’Euros. Aquest fou l’inici oficial de la ben coneguda tragèdia grega, a partir de la qual el fantasma del deute no ha deixat d’assolar l’Eurozona, especialment pel que fa a les economies més dèbils del sud i de la perifèria.
La focalització envers el problema del deute ha estat tan gran que, darrerament, s’ha arribat a confondre la crisi de l’Eurozona amb la crisi el deute, com si l’arrel del problema hagués estat, precisament, el descontrol de les finances públiques durant tota la dècada passada. En el cas de Grècia és ben evident que fou així, però no succeí el mateix amb d’altres estats.

10 anys de moneda única: bitllet d’anada (I)

Article escrit per l’economista Elisenda Lamana Garcia com a col·laboració amb eKonomicus.

Enguany l’Euro té dos bons motius per estar de celebració: per una banda, fa vint anys que a Maastricht els líders del moment dels estats membres van assentar els fonaments del que esdevindria la moneda única europea i van preparar el camí perquè, deu anys després, aquesta substituís plenament les monedes nacionals. Efectivament: l’1 de gener del 2002, tres-cents milions d’europeus vam aprendre a viure fent conversions entre l’antiga moneda nacional i el nou i prometedor Euro, que en només set mesos assolí la paritat amb el Dòlar.