Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘exportacions’

Una resposta més liberal (però no del tot) al problema de les taronges de Botswana

A principis de la setmana passada, publicàvem a eKonomicus un article sobre la decisió de Botswana de prohibir la importació de productes alimentaris. Per resumir-ho en poques paraules, aquest país africà serveix d’excusa per a observar com alguns governs decideixen restringir el comerç de certs productes amb l’objectiu de protegir l’economia nacional. Efectivament, el lliure comerç pot ser vist per a alguns polítics com un risc per a la seva economia més que una oportunitat -i això és debatible. Si hi ha quelcom que defensem a eKonomicus és la diversitat d’opinions en economia i la necessitat de considerar múltiples marcs conceptuals que poden arribar a ser contradictoris per a diferents problemes. Fins i tot creem debat i ens repliquem entre nosaltres, com en aquest cas.

Sobre les taronges de Botswana i el seu comerç

El govern de Botswana va confirmar el mes passat l’entrada en vigor de restriccions a la importació de taronges com una mesura destinada a protegir als productors locals. El ministeri d’Agricultura del país africà ho justifica, segons diu textualment “per a promoure l’increment de la producció de les fruites en el mercat de l’Àfrica meridional”. I és que durant anys, Botswana ha estat depenent en gran mesura de la seva veïna Sud-àfrica per a suplir el consum nacional de cítrics i fruites sobretot. En total, es gasten uns 17 milions d’euros anuals en l’importació d’unes 35.000 tones de fruites i verdures, adreçades a complementar les 41.000 tones de la producció local.

Itàlia en el punt de mira

L’economia italiana no està per tirar coets: el PIB no creix des del 2011, en un any la taxa d’atur ha passat del 8,5 al 12,5%, des del 2008 el PIB per càpita ha baixat un 9%, el deute públic representa ja un 127% del PIB, …. De fet, el seu PIB real a preus corrents és més baix que el de 2001, abans hi tot de la posada en funcionament de l’euro. Al igual que el cas espanyol, sobre l’economia italiana pesa també la ràtio de deute del 120% sobre el PIB. Tot i això, potser Itàlia no està tant malament com podria semblar, i és que el PIB d’aquest país mediterrani no va caure tant com d’altres països de la Unió europea (UE), i tampoc ha fet fallida com Grècia per exemple. Ara bé, podríem arribar a dir que Itàlia es troba en el camí de la recuperació? És difícil, però hi ha algunes dades que així ho indiquen, com el seu superàvit pressupostari, o un augment en les exportacions, sobretot en el sector tèxtil….

En busca de la recuperació al Japó: un canvi de política després de les eleccions?

Reuters definia a Shinzo Abe com a “una persona que sembla trista i frustrada davant el repte de governar Japó en les circumstàncies actuals”. Efectivament, Abe i el seu partit polític, el conservador Partit Liberal-Demòcrata (LDP), es postulen com a guanyadors de les eleccions parlamentàries de demà al Japó. Les enquestes li donen majoria absoluta, tot i que ja se sap que en unes eleccions on s’anticipa una majoria poden portar a resultats inesperats, sobretot quan hi ha un 40% de votants. En certa manera, la política japonesa té moltes coses en comú amb l’europea contemporània, és a dir, hi ha una forta desil·lusió de l’electorat per les propostes dels candidats. Però si Shinzo Abe guanya finalment, quines polítiques econòmiques aplicarà per al Japó? Segons la majoria d’analistes als mitjans de comunicació internacionals, la capacitat que tingui Abe per a aconseguir depreciar la moneda i reactivar l’economia a base d’exportacions serà clau.

Xangai s’enfonsa

Literalment, podem afirmar que la ciutat de Xangai s’enfonsa degut a l’ augment del nivell del mar i el pes dels gratacels, sobretot a la zona financera de Pudong a l’Est del riu Huangpu, i postal del gegant asiàtic. Ja des de l’any 1990 els científics adverteixen de les característiques del sòl xinès, i tot i que les autoritats van anunciar mesures per reduir el nombre de construccions, aquestes no han parat de créixer. Xangai és el símbol del miracle xinès. La ciutat, tot i no ser la capital política, té una població de 23 milions d’habitants, produeix entorn del 15% de la riquesa del país i és el punt de partida del 30% de les exportacions xineses.