Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘FMI’

Efectes econòmics de la diàspora kosovar

Kosovo és menys susceptible a les variacions de l’economia europea que altres països de la regió i més respecte a l’economia alemanya i suïssa. Com s’explica aquest fenomen? Degut a la Guerra del 1999, els kosovars varen emigrar sobretot a Alemanya (pel treball) i a Suïssa (per les condicions que oferien als refugiats). La diàspora kosovar de 1999 ha propiciat, per tant, que la crisi econòmica del 2007 hagi afectat de diferent manera Kosovo que a la resta dels Balcans, molt més dependents del conjunt de països de la Unió Europa.

Anuncis

Crítica d’ “El oprobio del hambre” de David Rieff

“A menudo se habla de la comida en cuanto a necesidad humana como su fuera una materia prima apenas diferente de cualquier otra.” – David Rieff
[…] El Sr. Rieff dissecciona encertadament les polítiques dutes a terme pel BM i l’FMI en els països de l’Àfrica Subsahariana. De manera simplificada: aquests països obren els seus mercats a la suposada quimera del “mercat lliure”, mentre multinacionals europees i nord-americanes, receptores d’ajudes a l’agricultura, entren en aquests mercats i l’envaeixen amb els seus productes a preus inferiors que els locals. Posteriorment als minifundistes agrícoles africans se’ls retira a més el poc suport estatal (en forma de subvencions o ajudes, per exemple), facilitant d’aquesta manera la catàstrofe del sector agrícola nacional. De fet, però, la història no s’acaba aquí. L’eliminació de la producció agrícola nacional deixa, doncs, en mans foranies, multinacionals en la majoria de casos, la política agrícola d’alguns països amb greus problemes de fam, i per tant, vulnerables a la variació dels preus a escala mundial dels productes agrícoles. […]

Si l’austeritat no funciona, és a tot arreu o és només a Grècia?

Cada bàndol pro- i anti-austeritat té els seus aparadors. Letònia és presentada com un cas d’èxit que ha pogut entrar a l’euro després de capgirar de dalt a baix el sector públic. A l’altra banda, òbviament, hi ha Grècia, amb tal magnitud de destrucció de riquesa. Per tant, on és el problema? En l’austeritat o en Grècia en sí mateixa? És a dir, el tema és veure si l’austeritat no funciona per regla general o bé si només és a Grècia on no ha funcionat. Unes paraules clau que farem servir per a discutir tot això: multiplicadors fiscals i institucions.

Europa s’està passant amb Grècia o Grècia es fa la víctima davant Europa?

No fa ni un mes que va assumir el càrrec de ministre de finances de Grècia i Yanis Varoufakis no ha fet més que rebre negatives a qualsevol proposta que porti Grècia a desviar-se ni un mil·límetre del camí de l’austeritat. L’acord del 20 de Febrer entre Grècia i els creditors (Eurogrup, BCE i FMI), per exemple, impedeix que el nou govern grec pràcticament pugui aplicar cap punt del seu programa electoral. Alhora, és interessant veure com els governs de Portugal, Espanya i Irlanda, que també han passat per un rescat, són els més durs, dient que Atenes no està assumint les seves obligacions i alegant que ells no van rebre tanta facilitat. La pregunta, llavors, és obligada. Tot el que se l’hi està demanant a Grècia és desmesurat o no?

Rússia juga amb foc

S’especulava que el President Putin aprofitaria la multitudinària roda de premsa del 18 de desembre per a anunciar un canvi de govern. Dimitri Medvedev tindria les hores comptades com a primer ministre i Alexei Kudrin, ex-ministre de finances que va cesar per excessives ingerències en la seva política liberal, sonava com el seu substitut. Potser hagués ajudat a desviar el país de l’abisme econòmic al que va dirigit: devaluació massiva del ruble, gran pèrdua de poder adquisitiu de la població i eventual recessió, tot afegint-hi, de pas, una crisi financera. De què depén que Rússia s’estabilitzi?

Com ha passat Ucraïna d’economia en fallida a centre de la lluita de poder a Europa?

Ucraïna era a finals de l’any passat una economia pràcticament fallida, abocada a ser financerament rescatada. Els esdeveniments posteriors han portat a qüestionar Ucraïna no només com a economia viable, sinó com a nació viable. Si el país no hagués estat en aquesta situació econòmica, potser no hauríem assistit a la lluita de força entre la Unió Europea i Rússia, ni a veure la gent prendre el carrer per exigir un canvi de rumb. No hi ha res com ser un país econòmicament sa i autònom per a no haver de dependre de tercers ni perdre la capacitat de decisió. I la història econòmica d’Ucraïna durant la darrera dècada és una història de com no s’ha de gestionar l’economia d’un país i de com es pot acabar sent un apèndix polític de terceres forces, sigui Europa o sigui Rússia. Traçar aquests lligams pot ajudar a entendre millor els pasos que ha de fer ara Ucraïna i el que ha d’evitar.