Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘França’

El gran repte Europeu: els populismes

‘Els Britànics ja n’hem tingut prou d’experts’. La cèlebre frase pronunciada per Michael Gove, membre del partit conservador britànic, il·lustra la divisió de la societat britànica entre aquells que veuen el Brexit com un moviment populista, excloent i aïllacionista, i aquells que el veuen com un moviment de la ‘gent del carrer’, la que pateix els errors dels experts i dels buròcrates europeus en matèria econòmica i d’immigració…

Entrevista a Alejandro Estruch (I): Les eleccions franceses i el populisme

L’ Alejandro Estruch és Professor de Política Econòmica Espanyola i la Unió Europea a la Universitat de Barcelona. Per a nosaltres es tracta d’una entrevista diferent i especial pel fet d’haver estat un dels nostres professors estrella quan estudiàvem. És per això, que ens fa especial il·lusió donar “rienda suelta” a temàtiques diverses, i és que l’Alejandro és un mestre de la paraula: Recordem que havia estat tertulià al Cafè de la República amb Joan Barril, té dos llibres publicats tractant la desigualtat i l’estat del benestar, a més d’infinitat d’articles acadèmics, i a diaris tant diversos com l’ARA, El Pais, El Periódico, etcètera.

Efectes econòmics de la diàspora kosovar

Kosovo és menys susceptible a les variacions de l’economia europea que altres països de la regió i més respecte a l’economia alemanya i suïssa. Com s’explica aquest fenomen? Degut a la Guerra del 1999, els kosovars varen emigrar sobretot a Alemanya (pel treball) i a Suïssa (per les condicions que oferien als refugiats). La diàspora kosovar de 1999 ha propiciat, per tant, que la crisi econòmica del 2007 hagi afectat de diferent manera Kosovo que a la resta dels Balcans, molt més dependents del conjunt de països de la Unió Europa.

La Corba de l’Elefant: Globalització i Desigualtat

Els darrers anys segurament li hauran xiulat bastant les orelles a l’economista serbi Branko Milanovic. Des que el 2012 va publicar l’article sobre l’anomenada corba de l’elefant (Elephant Chart) molt s’ha discutit sobre el tema: A favor, en contra, matisant-la, … Fins hi tot Krugman ha dit la seva. Però comencem pel principi:…

Les eleccions franceses (I): Sarkozy i Hollande convergeixen en política fiscal

Nathalie Kosciusko-Morizet, actual Secretaria d’Estat francesa, va anunciar a principis de mes que “Al voltant de la meitat de les grans empreses del CAC 40 (índex borsari francès) no paguen impostos, servint-se de molt diversos artefactes fiscals” i que “Serà necessari reformar la fiscalitat de les grans empreses per obligar-les a pagar més, com correspon a la solidaritat nacional”. I és que a mesura que s’aproximen les dates de les eleccions presidencials franceses dels propers 22 d’abril i 6 de maig, es succeeixen els anuncis populistes tant deSarkozy com del socialista François Hollande. Es tracta de dos projectes fiscals paral·lels, però convergents, que tenen el mateix origen i la mateixa finalitat:

– L’origen: França fa més de 30 anys que no té un pressupost equilibrat.

– La finalitat: Per complir els projectes de convergència fiscal europea serà necessari pagar més impostos i/ó realitzar moltes retallades.

Les divergències entre els projectes de Sarkozy i Hollande són, a grans trets, que mentre l’actual president francès es vol centrar en la complicada tributació de les multinacionals, el projecte de Hollande és més simple: incrementar la fiscalitat directa i indirecta que afecta les grans empreses. En concret el líder socialista ha superat tots els pronòstics i ha anunciat diverses mesures sense precedents: Una taxa impositiva per a les llars que superin el milió d’euros d’ingressos anuals i un augment del tipus impositiu als ingressos provinents de capitals financers. I és que la setmana passada Hollande en la seva visita a Londres quasi declarà la guerra oberta al sector financer, i sobretot a l’anglès:

Volia venir aquí sobretot per dir que el sector financer ha d’estar al servei de l’economia per crear riquesa i no a l’inrevés”

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/04/02/les-eleccions-franceses-i-sarkozy-i-hollande-convergeixen-en-politica-fiscal/

El maletí d’Alan Greenspan i el valor monetari d’unes paraules

La compareixença de Bernanke

Ben Bernanke, president de la Reserva Federal nord-americana (FED), es va esforçar el dimarts de la setmana passada, per explicar davant del Capitoli dels Estats Units que no hi haurà recessió. Encara que va admetre que hi ha factors “persistents”, com la crisi del deute sobirà a Europa, que no acompanyen el creixement. Bernanke va assegurar que actuarà si les coses van a pitjor, però també va enviar un encàrrec a la Xina: que no es permeti una apreciació del iuan, moneda xinesa, que es troba un 15% per sota del seu valor real. Va recalcar que la política de tipus de canvi de la Xina “ha impedit fins a cert punt l’ajust econòmic global”. Bernanke va assenyalar de nou que la sortida de la crisi està sent més lenta i menys robusta del que esperava la FED i va indicar que la passada recessió va ser més greu del que es pensava mesos enrere. Això, va afegir, afectarà sens dubte a la marxa de l’ocupació i del consum del país. La seva previsió és que per al segon semestre “l’expansió sigui més ràpida que a la primera meitat”. Aquesta anèmia en l’arrencada del 2011 es pot atribuir a “factors temporals”, com l’alça del petroli per la “primavera àrab” o el terratrèmol al Japó.

La influència en les borses

Recordo les paraules d’un professor a la Universitat, com comentava que durant l’època d’Alan Greenspan com a president de la Reserva Federal, de 1987 a 2006, hi havia periodistes dedicats a observar i intentar calcular el pes del maletí del màxim dirigent de la Fed, l’anomenat“briefcase indicator” (l’indicador del maletí, en anglès) [Veure imatge adjunta]. Si Greenspan aquell dia arribava amb un maletí ben carregat significava que podia haver-hi un augment dels tipus d’interès, mentre que si pel contrari el duia amb pocs papers indicava una estabilitat de tipus.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/10/11/el-maleti-d%E2%80%99alan-greenspan-i-el-valor-monetari-d%E2%80%99unes-paraules/