Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘Grècia’

Si l’austeritat no funciona, és a tot arreu o és només a Grècia?

Cada bàndol pro- i anti-austeritat té els seus aparadors. Letònia és presentada com un cas d’èxit que ha pogut entrar a l’euro després de capgirar de dalt a baix el sector públic. A l’altra banda, òbviament, hi ha Grècia, amb tal magnitud de destrucció de riquesa. Per tant, on és el problema? En l’austeritat o en Grècia en sí mateixa? És a dir, el tema és veure si l’austeritat no funciona per regla general o bé si només és a Grècia on no ha funcionat. Unes paraules clau que farem servir per a discutir tot això: multiplicadors fiscals i institucions.

Anuncis

El paradigma de l’austeritat, imbatut

Les condicions del nou rescat a Grècia impliquen, a la pràctica, una expansió de les mesures d’austeritat i reformes liberalitzadores. Quan tothom es pensava que el paradigma de l’austeritat estava ferit de mort desprès del referèndum grec i un nou model emergeria, s’ha acabat per imposar de nou davant la incapacitat de formular una alternativa tangible. Definitivament, la batalla d’idees s’ha perdut.

Europa s’està passant amb Grècia o Grècia es fa la víctima davant Europa?

No fa ni un mes que va assumir el càrrec de ministre de finances de Grècia i Yanis Varoufakis no ha fet més que rebre negatives a qualsevol proposta que porti Grècia a desviar-se ni un mil·límetre del camí de l’austeritat. L’acord del 20 de Febrer entre Grècia i els creditors (Eurogrup, BCE i FMI), per exemple, impedeix que el nou govern grec pràcticament pugui aplicar cap punt del seu programa electoral. Alhora, és interessant veure com els governs de Portugal, Espanya i Irlanda, que també han passat per un rescat, són els més durs, dient que Atenes no està assumint les seves obligacions i alegant que ells no van rebre tanta facilitat. La pregunta, llavors, és obligada. Tot el que se l’hi està demanant a Grècia és desmesurat o no?

Evolució de la taxa d’atur a Europa (1a part)

La taxa d’atur de la Zona Euro es va mantenir estable el mes de novembre del 2014 en un 11,5% en comparació amb l’octubre del 2014, mentre que en el conjunt de la Unió Europea (UE) va baixar una dècima, fins al 10%, segons va informar la setmana passada l’agència d’estadística comunitària, Eurostat. Si es comparen les xifres amb les del 2013 sí que es mostra una relativa millora: del 11,9% del 2013 s’ha passat a un 11,5% al 2014 per a l’Eurozona, i d’un 10,7% del 2013 s’ha passat a un 10% al 2014 per a la UE. En total, segons Eurostat, 24.420.000 persones estaven a l’atur a tota UE al novembre, de les quals 18.390.000 persones als països de l’Euro.

Les eleccions alemanyes: entrevista al Cònsol General (I)

El diumenge 22 de Setembre es celebren les eleccions federals a Alemanya. Amb quasi total seguretat, Angela Merkel repetirà victòria. La pregunta és, però, quins seran els seus socis de govern. En aquest marc, hem tingut la oportunitat d’entrevistar al Cònsol General d’Alemanya a Barcelona, el M. Hble. Sr. Bernhard Brasack i conèixer de primera mà la seva opinió sobre les eleccions i altres temes relacionats amb Alemanya.

La restricció al crèdit, un impediment per a les PIMES

Les petites i mitjanes empreses (pimes) objecten a les paraules de Botín del passat dimarts que les exigències dels bancs són desproporcionades i que no es tracta només de “problemes de solvència” dels que van a demanar un crèdit. El president de la patronal de petites i mitjanes empreses (Cepime) i vicepresident de la CEOE, Jesús Terciado, va replicar al president del Grup Santander, Emilio Botín, que les exigències de solvència demandades per les entitats financeres han augmentat “de manera exagerada i desaforada” en els últims temps, cosa que ha provocat que el crèdit estigui “pràcticament tancat” per a les empreses, no perquè no existeixi “demanda solvent”. Terciado reconeix que hi ha pimes menys solvents que fa uns anys, però nega que totes siguin insolvents. Terciado ha explicat en una entrevista a Radio Nacional de España (RNE) que el que passa és que perquè les entitats financeres donin crèdits a les empreses se’ls exigeix un suport de solvència personal, familiar o immobiliari. Terciado, però, admet que hi ha poca demanda creditícia per a projectes d’inversió, ja que la major part de les empreses el que necessiten ara és circulant, és a dir, diner per al seu funcionament diari. ”I és el que ara mateix està pràcticament tancat. Empreses que fins l’any passat o l’anterior funcionaven amb un compte de crèdit sense cap problema han vist reduïda a la meitat aquest compte de crèdit i se’ls ha deixat sense oxigen”, ha denunciat .

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/02/13/la-restriccio-al-credit-un-impediment-per-a-les-pimes/

Salaris mínims a Europa (2012)

A partir de l’article d’opinió escrit per Lluis Torrent, a la web United Explanations (www.unitedexplanations.com).

La diferència de salaris entre Bulgària i Luxemburg l’any 2012 se situa a 13,6 punts. Aquesta situació s’explica per factors macroeconòmics com el PIB en valor absolut (el PIB de Luxemburg es 1,15 vegades major que el PIB de Bulgària), i la competitivitat.

Com es pot veure en el gràfic hi ha sis països que superen els 1.000 euros en el salari mínim. De fet, aquests no són els únics països europeus que ho superen ja que hi ha alguns països que no estan inclosos a la mostra, com el cas d’ Alemanya, Dinamarca, Noruega o Finlàndia, ja que no disposen de salari mínim per llei, sinó que funcionen amb acords col·lectius.

D’altra banda, podem observar que hi ha 10 països amb un salari mínim inferior a 400 euros.

Salaris mínims a Europa (Font: Unitedexplanation.org)
Generalment, el salari mínim s’estableix per llei però en algunes ocasions els convenis col·lectius s’usen com un mecanisme per regular la quantitat mínima de diners que un treballador ha de rebre a canvi del seu treball. La quantitat del salari mínim no s’actualitza cada any, i no necessàriament sempre s’augmenta. A Espanya, el nou president del govern, Mariano Rajoy, ja ha revelat la seva intenció de no actualitzar el salari mínim, deixant-ho en el mateix valor que en 2011, com a conseqüència de la crisi econòmica. Aquest no és l’únic país a fer-ho, ja que altres països com Portugal i Grècia han optat per fer el mateix.

Per actualitzar el salari mínim i els convenis col·lectius, els governs han de tenir en compte la inflació i la situació econòmica general. No obstant això, la decisió comporta uns forts efectes polítics. Per exemple, l’any 2011, Romania van augmentar el salari mínim un 11% tot i que la inflació a Romania era del 6%. Pel que fa a Bulgària, l’any 2012 ha augmentat el salari mínim en un 7,6%, tot i que la inflació s’ha mantingut per sota del 5% i les seves perspectives de creixement per part del Fons Monetari Internacional han estat d’un 1,9%.

L’article original es pot consultar a: http://www.unitedexplanations.org/2012/01/10/salarios-minimos-en-europa-2012/