Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘Japó’

La Corba de l’Elefant: Globalització i Desigualtat

Els darrers anys segurament li hauran xiulat bastant les orelles a l’economista serbi Branko Milanovic. Des que el 2012 va publicar l’article sobre l’anomenada corba de l’elefant (Elephant Chart) molt s’ha discutit sobre el tema: A favor, en contra, matisant-la, … Fins hi tot Krugman ha dit la seva. Però comencem pel principi:…

Abenomics

El desembre del 2012 el primer ministre japonès, Shinzo Abe, iniciava un seguit de mesures econòmiques conegudes com Abenomics. Les Abenomics consisteixen principalment en:

A) Expansió monetària (Política Monetària expansiva).

B) Increment de la despesa pública (Política Fiscal expansiva).

C) Reformes estrucutrals.

En busca de la recuperació al Japó: un canvi de política després de les eleccions?

Reuters definia a Shinzo Abe com a “una persona que sembla trista i frustrada davant el repte de governar Japó en les circumstàncies actuals”. Efectivament, Abe i el seu partit polític, el conservador Partit Liberal-Demòcrata (LDP), es postulen com a guanyadors de les eleccions parlamentàries de demà al Japó. Les enquestes li donen majoria absoluta, tot i que ja se sap que en unes eleccions on s’anticipa una majoria poden portar a resultats inesperats, sobretot quan hi ha un 40% de votants. En certa manera, la política japonesa té moltes coses en comú amb l’europea contemporània, és a dir, hi ha una forta desil·lusió de l’electorat per les propostes dels candidats. Però si Shinzo Abe guanya finalment, quines polítiques econòmiques aplicarà per al Japó? Segons la majoria d’analistes als mitjans de comunicació internacionals, la capacitat que tingui Abe per a aconseguir depreciar la moneda i reactivar l’economia a base d’exportacions serà clau.

El maletí d’Alan Greenspan i el valor monetari d’unes paraules

La compareixença de Bernanke

Ben Bernanke, president de la Reserva Federal nord-americana (FED), es va esforçar el dimarts de la setmana passada, per explicar davant del Capitoli dels Estats Units que no hi haurà recessió. Encara que va admetre que hi ha factors “persistents”, com la crisi del deute sobirà a Europa, que no acompanyen el creixement. Bernanke va assegurar que actuarà si les coses van a pitjor, però també va enviar un encàrrec a la Xina: que no es permeti una apreciació del iuan, moneda xinesa, que es troba un 15% per sota del seu valor real. Va recalcar que la política de tipus de canvi de la Xina “ha impedit fins a cert punt l’ajust econòmic global”. Bernanke va assenyalar de nou que la sortida de la crisi està sent més lenta i menys robusta del que esperava la FED i va indicar que la passada recessió va ser més greu del que es pensava mesos enrere. Això, va afegir, afectarà sens dubte a la marxa de l’ocupació i del consum del país. La seva previsió és que per al segon semestre “l’expansió sigui més ràpida que a la primera meitat”. Aquesta anèmia en l’arrencada del 2011 es pot atribuir a “factors temporals”, com l’alça del petroli per la “primavera àrab” o el terratrèmol al Japó.

La influència en les borses

Recordo les paraules d’un professor a la Universitat, com comentava que durant l’època d’Alan Greenspan com a president de la Reserva Federal, de 1987 a 2006, hi havia periodistes dedicats a observar i intentar calcular el pes del maletí del màxim dirigent de la Fed, l’anomenat“briefcase indicator” (l’indicador del maletí, en anglès) [Veure imatge adjunta]. Si Greenspan aquell dia arribava amb un maletí ben carregat significava que podia haver-hi un augment dels tipus d’interès, mentre que si pel contrari el duia amb pocs papers indicava una estabilitat de tipus.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/10/11/el-maleti-d%E2%80%99alan-greenspan-i-el-valor-monetari-d%E2%80%99unes-paraules/

Japó: tsunami econòmic? (III) – de l’especulació monetària a la intervenció del G-7

Setmana frenètica al Japó, no només pel devastador terratrèmol i el perill nuclear, sinó també per les notícies a nivell macroeconòmic, derivades dels efectes de la catàstrofe. Als problemes que portem comentant, cal analitzar els impactes sobre la moneda del país, el ien, ja que ha patit fortíssims alts i baixos durant les darreres dos setmanes.

Això ha desembocat en dos fets notables: d’una banda, el ien s’ha apreciat fins a nivells històrics (al voltant d’un valor de 76 iens cada dòlar) i, d’altra banda, això ha provocat la ràpida intervenció dels Bancs Centrals del G-7 que s’han afanyat a vendre iens per combatre l’apreciació i l’especulació (el G-7 no actuava coordinadament en política monetària des de l’any 2000). Tot plegat incideix notablement en els problemes econòmics que arrossega la potència asiàtica i posa en perill, encara més, la seva recuperació.

Causes i conseqüències de l’apreciació: atacs especulatius o ajust natural?

Un país com Japó, potència exportadora i fortament dependent d’una divisa més aviat dèbil (és a dir, una divisa molt depreciada que faci atractius els productes autòctons als mercats exteriors), es veu molt perjudicat davant un ien enfortit. No només crea volatilitat i afecta a les exportacions, sinó també fa que les indústries japoneses perdin mercat i capacitat de reacció davant els competidors asiàtics de la regió.

Per exemple, a inicis de l’any 2007, el ien cotitzava a uns 115 iens per dòlar, en el moment del terratrèmol es situava a 82 iens, fins arribar al rècord de 76 iens per dòlar del passat dia 16 de març. Com s’ha generat aquest efecte tan ràpid i implacable sobre la divisa japonesa?

Si mirem els diferents mitjans de comunicació financers, sembla no haver-hi consens sobre si és un ajust natural davant la nova situació de l’economia o una especulació que anticipa aquests canvis. De totes maneres, el que ha succeït és que s’ha dut a terme una massiva compra de iens en un període de temps molt curt. Aquest excés de demanda tindria l’origen en que fa falta enormes quantitats de iens per reconstruir el país i, per tant, fons d’inversió i companyies asseguradores estarien repatriant capital cap al Japó i venent actius a l’estranger a gran escala (implica vendre la moneda en que estiguessin valorades les inversions i canviar-la per iens). Els especuladors podrien tenir un paper important a l’anticipar aquests moviments per part de les institucions japoneses. Comprar iens a 82 iens/dòlar per vendre’ls a 76 iens/dòlar, sabent en endavant que la moneda augmentarà de valor, és la forma més senzilla i ràpida d’obtenir guanys.

En definitiva, el Banc del Japó, l’autoritat monetària del país, no va dubtar ni un moment a fer ús de la política monetària per frenar la volatilitat. El problema és que, per si sol, no podia influir sobre l’apreciació del ien; la seva venda de iens no tenia influència als mercats. I és així com, al matí de divendres 18 de març, el G-7 va acordar una actuació conjunta en suport del Banc del Japó. El gràfic mostra l’evolució dels esdeveniments.

Els efectes de l’actuació del G-7: un ien al voltant de 80 iens/dòlar

El que es busca amb l’actuació coordinada del G-7 és a frenar els atacs especulatius que provoquen una apreciació de la moneda i estabilitzar-la, en principi, al voltant del valor de 80 iens per dòlar. El comunicat era el següent: “en resposta als recents moviments del tipus de canvi del ien associats als tràgics esdeveniments al Japó, i sota sol·licitud de les autoritats japoneses, les autoritats dels Estats Units, el Regne Unit, Canadà i el Banc Central Europeu s’uniran al Japó, el 18 de març, en una intervenció concertada als mercats de divises”.

Per efectuar aquesta intervenció, es tracta de fer el contrari del que ha causat l’apreciació. Es tracta de vendre quantitats massives de iens al mercat. Existeixen estimacions, recollides per l’agència Reuters, que xifren la venda duta a terme pel Banc del Japó en uns 2 bilions de iens (gairebé 18.000 milions d’euros). El Banc Central Europeu i el Banc de Canadà, conjuntament, haurien venut iens per valor de més de 5.000 milions d’euros; dades per la Reserva Federal americana i el Banc d’Anglaterra no estan disponibles. Aquesta actuació i la confiança en que el G-7 actuarà de nou en cas de noves pressions alcistes sobre el ien fa que la moneda japonesa s’hagi mantingut més o menys durant tota la setmana al voltant dels 80-81 iens per dòlar, que és l’objectiu implícit de les autoritats monetàries.

Per tant, sembla clar que això no és tan sols una acció aïllada i d’un dia particular, sinó que l’alerta es pot mantenir durant varies setmanes, probablement de forma satisfactòria. Cal tenir en compte, però, els efectes que comenta David Mann, cap de recerca de Standard Chartered, a Reuters: “amb cada intervenció, s’acaben generant uns resultats marginals decreixents. És a dir, el primer cop acostuma a generar el major impacte i es té èxit. La següent ronda d’actuacions té un impacte menor. Serà progressivament més difícil que les intervencions siguin eficaces”.

Japó: tsunami econòmic? (I)

a tragèdia japonesa tindrà conseqüències econòmiques. Les primeres estimacions sobre el cost econòmic de la catàstrofe apunten a un import superior als 100.000 milions de dòlars (72.000 milions d’euros) per a l’economia del país[1]. Les pèrdues en infraestructures, segons Eqecat, superen els 30.000 milions de dòlars, als quals cal afegir altres 10.000 milions en danys sofets en ports i vaixells.

“És la crisi més greu per al Japó des que va acabar la segona guerra mundial, fa 65 anys”, assenyalava el passat dilumenge el primer ministre nipó, Naoto Kan, en una compareixença televisiva en què va demanar unitat al país. El Govern elevava ahir el nombre oficial a 1.353 morts i 1.085 desapareguts, però altres fonts apunten a diversos milers, els greus danys en habitatges i infraestructures i l’emergència nuclear decretada al país, que s’ha estès de Fukushima a Onagawa, a més de problemes en un reactor a Tokai. Les xifres oficials parlen de més de 20.800 edificis destruïts i 600.000 ciutadans desplaçats de les seves cases.

Borsa de Tòquio

Tal i com es preveia, l’índex Nikkei de la Borsa de Tòquio va caure ahir al tancament 633,94 punts, 6,18%, fins a situar-se en 9.620 punts, en la seva primera sessió després del terratrèmol i el posterior tsunami. Entre els valors que van experimentar fortes caigudes va figurar TEPCO, l’empresa d’electricitat que opera la planta nuclear de Fukushima, on avui es va registrar una segona explosió que va afectar al seu reactor número 3. Les seves accions es van desplomar ahir un 23,57%, mentre les de Toyota, líder mundial del motor, van caure gairebé un 8% i les de la companyia ferroviària JR East, que ofereix servei a la zona del nord-est devastada pel sisme, van retrocedir un 18,35%.

Injecció de diner del Banc Central del Japó

La forta caiguda de la Borsa de Tòquio, un dels parquets més influents del món, es va produir tot i que durant la sessió el Banc del Japó (BOJ) va anunciar una injecció rècord de liquiditat al sistema financer per facilitar el crèdit i la reconstrucció de la zona, de 15 bilions de iens (182.700 milions de dòlars ó 131.860 milions d’euros). Minuts abans que tanqués el parquet, el Banc del Japó va indicar que “el dany causat pel terratrèmol ha estat geogràficament extens i, per ara, caurà la producció i hi ha a més preocupació que es deteriori l’ànim de les empreses i les famílies”. L’entitat emissora va fer aquestes consideracions al final d’una reunió a Tòquio en la qual va decidir mantenir els tipus d’interès al Japó virtualment a zero, en un rang d’entre el 0 i el 0,1%.

[1] El càlcul ha estat realitzat per AIR Worldwide (http://www.air-worldwide.com/) i Eqecat (http://www.eqecat.com/), dues companyies nord-americanes especialitzades en càlculs de riscos per catàstrofe.