Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘Regne Unit’

Entrevista a Alejandro Estruch (II): Keynes, Deirdre McCloskey i “El Topo”

L’ Alejandro Estruch és professor de Política Econòmica Espanyola i de la Unió Europea a la Universitat de Barcelona. Per a nosaltres es tracta d’una entrevista diferent i especial pel fet d’haver estat un dels nostres professors estrella quan estudiàvem. És per això que ens fa especial il·lusió donar “rienda suelta” a temàtiques diverses. Certament, l’Alejandro és un Mestre de la Paraula: recordem que havia estat al Cafè de la República amb Joan Barril, té dos llibres publicats tractant la desigualtat i l’estat del benestar, a més d’infinitat d’articles acadèmics, i a diaris tant diversos com l’ARA, El País, El Periódico, etc.

Anuncis

El gran repte Europeu: els populismes

‘Els Britànics ja n’hem tingut prou d’experts’. La cèlebre frase pronunciada per Michael Gove, membre del partit conservador britànic, il·lustra la divisió de la societat britànica entre aquells que veuen el Brexit com un moviment populista, excloent i aïllacionista, i aquells que el veuen com un moviment de la ‘gent del carrer’, la que pateix els errors dels experts i dels buròcrates europeus en matèria econòmica i d’immigració…

La Corba de l’Elefant: Globalització i Desigualtat

Els darrers anys segurament li hauran xiulat bastant les orelles a l’economista serbi Branko Milanovic. Des que el 2012 va publicar l’article sobre l’anomenada corba de l’elefant (Elephant Chart) molt s’ha discutit sobre el tema: A favor, en contra, matisant-la, … Fins hi tot Krugman ha dit la seva. Però comencem pel principi:…

Crítica d’ “El oprobio del hambre” de David Rieff

“A menudo se habla de la comida en cuanto a necesidad humana como su fuera una materia prima apenas diferente de cualquier otra.” – David Rieff
[…] El Sr. Rieff dissecciona encertadament les polítiques dutes a terme pel BM i l’FMI en els països de l’Àfrica Subsahariana. De manera simplificada: aquests països obren els seus mercats a la suposada quimera del “mercat lliure”, mentre multinacionals europees i nord-americanes, receptores d’ajudes a l’agricultura, entren en aquests mercats i l’envaeixen amb els seus productes a preus inferiors que els locals. Posteriorment als minifundistes agrícoles africans se’ls retira a més el poc suport estatal (en forma de subvencions o ajudes, per exemple), facilitant d’aquesta manera la catàstrofe del sector agrícola nacional. De fet, però, la història no s’acaba aquí. L’eliminació de la producció agrícola nacional deixa, doncs, en mans foranies, multinacionals en la majoria de casos, la política agrícola d’alguns països amb greus problemes de fam, i per tant, vulnerables a la variació dels preus a escala mundial dels productes agrícoles. […]

El Líbor, l’Euríbor i els Tresorers

El recent escàndol de la manipulació del Libor per part del Barclays i les seves repercussions en l’Euribor podria portar-nos a pensar que les nostres hipoteques qüotidianes, les de les families, es podrien haver vist també afectades per aquesta manipulació, ja que els tipus d’interés de les hipoteques van referenciats a l’Euribor.

Les autoritats han fixat una multa al Barclays de 363 milions d’euros, però cap d’aquests milions va destinat als particulars, de forma que les autoritats deuen pensar que si bé s’han manipulat els tipus d’interés, aquests no han afectat les hipoteques….

El”Sí” d’Irlanda al “Tractat d’Estabilitat Europeu”

Aproximadament milió i mig d’irlandesos acudiren la setmana passada a les urnes en el referèndum sobre el pacte fiscal de la Unió Europea. La meitat dels votants van decidir quedar-se a casa, acovardits sobretot per la pluja. Finalment, però, i contra alguns pronòstics s’aprovà per un 60% l’anomenat “Tractat d’Estabilitat”. El 40% per cent dels “nos” van procedir, sobretot, dels barris de la classe obrera, que, segons els sondejos, han perdut la confiança en el Partit Laborista, soci minoritari de la coalició, i es decanten ara pel Sinn Féin. El partit polític de Gerry Adams, en el seu moment considerada braç polític del ja inactiu IRA, se situa per primera vegada en la història de la república com a segona formació més popular. No es pot negar, però que un dels factors clau ha vingut des de fora d’Irlanda amb l’aparició del president de francès, François Hollande, que demana una reforma del pacte que inclogui mesures de reactivació econòmica. El “Sí” irlandès tindrà repercussions sobre el vell continent, donant un nou impuls a les mesures d’austeritat de la cancellera Angela Merkel. A Alemanya, l’oposició al Bundestag, parlament alemany, ha condicionat el seu suport al citat “Tractat d’Estabilitat Europeu” a la implantació d’un impost a les transaccions financeres, és a dir, algun tipus de taxa Tobin[1].

El resultat del referèndum a Irlanda, únic país que ha sotmès el pacte a consulta popular, és especialment rellevant per al suport que suposa un alleujament per al mateix primer ministre, Enda Kenny. Un rebuig hagués posat al seu Govern en una difícil situació, ja que el país no hauria pogut accedir als fons del Mecanisme Europeu d’Estabilització Financera (MEEF), dotat en l’actualitat amb 700.000 milions d’euros. “Aquest pacte no resoldrà tots els problemes, però estableix les bases per assegurar la recuperació de l’economia”, va assegurar Kenny. El pacte de disciplina fiscal, subscrit el passat 2 de març pels 25 líders de la Unió Europea (UE), tots excepte el Regne Unit i la República Txeca, obliga els països signants a introduir en les seves constitucions un límit del dèficit al 0,5% del PIB i , a més, preveu sancions gairebé automàtiques per als països que superin el llindar del 3% del PIB.

Informació complementària:

(1) Sinn Féin – http://www.sinnfein.ie/

(2) Del pacient irlandès al sacrifici irlandès

https://ekonomicus.com/2010/11/26/del-pacient-irlandes-al-sacrifici-irlandes/

(3) El rerefons de la crisi econòmica d’Irlanda

https://ekonomicus.com/2010/09/13/el-rerefons-de-la-crisi-economica-d%E2%80%99irlanda/

[1] A eKonomicus hem tractat en diverses ocasions el concepte, el perquè i les repercussions de la implantació d’una taxa a les transaccions financeres, proposada ja el 1978 pel premi Nobel d’Economia James Tobin.

La taxa Tobin, dels indignats a la Comissió Europea

https://ekonomicus.com/2011/09/29/la-taxa-tobin-dels-indignats-a-la-comissio-europea/

Regulació del Sistema Financer – Punt Clau: la Taxa Tobin

https://ekonomicus.com/2010/07/21/regulacio-del-sistema-financer-%E2%80%93-punt-clau-la-taxa-tobin/

Males previsions per al Regne Unit

George Osborne, ministre de finances britànic, ha pogut anunciar, in extremis, que el Regne Unit evitarà la recessió i que la seva estratègia fiscal va pel bon camí. Tot i això, s’ha vist obligat a abandonar la seva aspiració d’acabar amb el dèficit estructural en una sola legislatura. A curt termini, el desenllaç de la crisi de l’eurozona determinarà si Osborne ha de revisar els seus plans. L’Oficina de Responsabilitat Fiscal (OBR per les seves sigles en anglès), l’àrbitre fiscal i analista oficial britànic, pinta un panorama ombrívol. El creixement per aquest any es fixa en el 0,9%, davant la previsió del 1,7% al març, els càlculs per al 2012 s’han retallat del 2,5% al ​​0,7%. Les previsions de creixement trimestral de l’OBR mostren que la recessió s’evitarà per un marge molt estret: el producte interior brut es contraurà un 0,1% en el quart trimestre del 2011 i creixerà un 0,1% el primer i segon trimestres del 2012. La crisi de l’eurozona encara podria tirar per terra aquestes prediccions, ja que un estudi del banc suís UBS va rebaixar la seva previsió al -0,1%. Per la seva banda, el deute net tocarà sostre en en 78% del PIB el 2014 o 2015, 7,5 punts percentuals més del projectat. Els préstecs s’han revisat a l’alça en 111.000 milions de lliures (129.000 milions d’euros) i el dèficit estructural no s’eliminarà fins al 2016 o 2017, dos anys després del que el ministre Osborne esperava. I això només s’aconsegueix gràcies a l’anunci del Govern de retallades de despeses entre 2015 i 2017 similars als de la política actual, i del 0,9% anual en termes reals. Altres canvis polítics anunciats dimarts no tindràn influència fiscal fins al 2015.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/12/05/males-previsions-per-al-regne-unit/