Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘Rússia’

Història de Vladimir Putin (fins 1999)

Nascut a Leningrad (actual Sant Petersburg) el 1952, Vladimir Putin és una de les persones més influents del món. La vida d’aquest fill únic de pare invàlid és una peripècia, segurament per a molta gent desconeguda. Al llarg del 2010 vàrem publicar un seguit de quatre articles dispersos sobre qui és en realitat l’actual President rus, que ara hem intentat recopilar en un de sol.

Anuncis

La Corba de l’Elefant: Globalització i Desigualtat

Els darrers anys segurament li hauran xiulat bastant les orelles a l’economista serbi Branko Milanovic. Des que el 2012 va publicar l’article sobre l’anomenada corba de l’elefant (Elephant Chart) molt s’ha discutit sobre el tema: A favor, en contra, matisant-la, … Fins hi tot Krugman ha dit la seva. Però comencem pel principi:…

Rússia juga amb foc

S’especulava que el President Putin aprofitaria la multitudinària roda de premsa del 18 de desembre per a anunciar un canvi de govern. Dimitri Medvedev tindria les hores comptades com a primer ministre i Alexei Kudrin, ex-ministre de finances que va cesar per excessives ingerències en la seva política liberal, sonava com el seu substitut. Potser hagués ajudat a desviar el país de l’abisme econòmic al que va dirigit: devaluació massiva del ruble, gran pèrdua de poder adquisitiu de la població i eventual recessió, tot afegint-hi, de pas, una crisi financera. De què depén que Rússia s’estabilitzi?

Economies emergents: quan davant una crisi es busca la supervivència del govern, no del país

El principal temor per al governador de qualsevol Banc Central és observar com la inflació és descontrola al mateix temps que el país es troba estancat -el que es coneix com a estanflació. És un dels pitjors escenaris econòmics perquè utilitzar la política monetària per a reactivar l’economia només crea majors pressions inflacionistes; i viceversa, intentar controlar la inflació implica agreujar més encara la recessió. Brasil i Rússia semblen abocar-s’hi perillosament. Però en comptes d’atacar el problema d’arrel, els governadors centrals estan actuant per a que els respectius governs puguin sobreviure a la tormenta, és a dir, evitar que les bases de poder que sostenen a Dilma Rousseff i Vladimir Putin s’erosionin.

Com ha passat Ucraïna d’economia en fallida a centre de la lluita de poder a Europa?

Ucraïna era a finals de l’any passat una economia pràcticament fallida, abocada a ser financerament rescatada. Els esdeveniments posteriors han portat a qüestionar Ucraïna no només com a economia viable, sinó com a nació viable. Si el país no hagués estat en aquesta situació econòmica, potser no hauríem assistit a la lluita de força entre la Unió Europea i Rússia, ni a veure la gent prendre el carrer per exigir un canvi de rumb. No hi ha res com ser un país econòmicament sa i autònom per a no haver de dependre de tercers ni perdre la capacitat de decisió. I la història econòmica d’Ucraïna durant la darrera dècada és una història de com no s’ha de gestionar l’economia d’un país i de com es pot acabar sent un apèndix polític de terceres forces, sigui Europa o sigui Rússia. Traçar aquests lligams pot ajudar a entendre millor els pasos que ha de fer ara Ucraïna i el que ha d’evitar.

Xina + Sudamèrica (I): Introducció

Davant el declivi de la influència regional dels Estats Units a Sud-amèrica, altres potencies intenten ocupar el seu lloc. És el cas de la Xina, que poc a poc es posiciona en la regió. En l’últim lustre és evident el fracàs dels projectes d’integració- subordinació promoguts per Washington en el continent Sud-americà, com els Tractats de Lliure Comerç amb diferents països, el projecte ALCA (Àrea de Lliure Comerç d’Amèrica: liderat pels Estats Units, però que no prosperà el 2005 degut al rebuig d’alguns països d’Amèrica del Sud com Veneçuela) i més recentment l’Aliança del Pacífic, formada per països afins als interessos nord-americans: Xile, Colòmbia, Mèxic i Perú…

Una nova Unió Europea: l’Unió Econòmica Euroasiàtica

La setmana passada escrivíem un article sobre la possible inclusió d’Ucraïna dins la Unió Europea (UE). De fet, vam rebre un tuït força curiós en el que es feia esment: Com es podria entendre que Ucraïna passés a formar part de la UE i una Catalunya independent en deixés de formar part? (CITA) En aquest cas volem aprofundir sobre l’altre via que podria escollir Ucraïna si no s’adherís a la UE finalment: l’Unió Euroasiàtica (UEA, ó EAEU per les seves sigles en anglès: Euroasian Economic Union).