Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘tipus d’interès’

Entrevista a Alejandro Estruch (III): Com s’explica la crisi econòmica a la Universitat?

eKonomicus: Ens agradaria saber com s’explica la crisi econòmica a la facultat, si és que s’explica.

Alejandro Estruch: Jo els hi explico. Començo el curs fent una sessió d’una hora i mitja on els faig una conferència que vaig preparar perquè un dia me la van demanar, i fins hi tot la vaig cobrar. Els parlo de la crisi com de La Tormenta Perfecta: Quatre o cinc coses que cadascuna d’elles individualment en cap cas podrien provocar una crisi, però que si s’ajunten totes munten aquesta Tormenta Perfecta. És la idea dels incentius, és a dir, si mires les conductes que van provocar la crisi, tothom va fer el que racionalment havia de fer. La crisi comença per una forta baixada dels tipus d’interès als Estats Units (EUA) com a conseqüència de la crisi de les “Punt Com”, Alan Greenspan (en aquell moment president de la Reserva Federal (FED)) diu: “S’està enfonsant el NASDAQ [Borsa de Valors d’empreses electròniques dels EUA] i això abans o després es transmetrà al Dow Jones [principal índex borsari nord-americà] i se n’anirà tot “a fer punyetes””.

[…]

Anuncis

“Peix al cove” i “peix al rostoll”

Ha canviat la Generalitat la forma de negociar el finançament amb el govern central des de l’arribada de Puigdemont / Junqueras? L’objectivitat del tema és escassa, i per tant, les dades a consultar també. Hem intentat fer una recopilació de reflexions que exposin el canvi (o no) de tendència negociadora amb el govern del Partit Popular, ara en minoria…

Rússia juga amb foc

S’especulava que el President Putin aprofitaria la multitudinària roda de premsa del 18 de desembre per a anunciar un canvi de govern. Dimitri Medvedev tindria les hores comptades com a primer ministre i Alexei Kudrin, ex-ministre de finances que va cesar per excessives ingerències en la seva política liberal, sonava com el seu substitut. Potser hagués ajudat a desviar el país de l’abisme econòmic al que va dirigit: devaluació massiva del ruble, gran pèrdua de poder adquisitiu de la població i eventual recessió, tot afegint-hi, de pas, una crisi financera. De què depén que Rússia s’estabilitzi?

Economies emergents: quan davant una crisi es busca la supervivència del govern, no del país

El principal temor per al governador de qualsevol Banc Central és observar com la inflació és descontrola al mateix temps que el país es troba estancat -el que es coneix com a estanflació. És un dels pitjors escenaris econòmics perquè utilitzar la política monetària per a reactivar l’economia només crea majors pressions inflacionistes; i viceversa, intentar controlar la inflació implica agreujar més encara la recessió. Brasil i Rússia semblen abocar-s’hi perillosament. Però en comptes d’atacar el problema d’arrel, els governadors centrals estan actuant per a que els respectius governs puguin sobreviure a la tormenta, és a dir, evitar que les bases de poder que sostenen a Dilma Rousseff i Vladimir Putin s’erosionin.

Abenomics

El desembre del 2012 el primer ministre japonès, Shinzo Abe, iniciava un seguit de mesures econòmiques conegudes com Abenomics. Les Abenomics consisteixen principalment en:

A) Expansió monetària (Política Monetària expansiva).

B) Increment de la despesa pública (Política Fiscal expansiva).

C) Reformes estrucutrals.

Dracs, tigres i àguiles emergents al sud-est asiàtic (III): creixement a base de deute

El creixement de la regió a penes ha patit per la crisi financera d’Europa i dels Estats Units; tot al contrari, s’han beneficiat de l’arribada massiva de capitals estrangers àvids per a invertir-hi. Agafant un cas particular, Tailàndia ha registrat un espectacular increment del PIB del 18% aquest passat 2012. Però aquest article analitza l’altra cara de la moneda: el creixement de Tailàndia ha vingut acompanyat d’un augment descontrolat del deute privat. Sembla que és la tònica a tota la regió.