Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘UE’

El gran repte Europeu: els populismes

‘Els Britànics ja n’hem tingut prou d’experts’. La cèlebre frase pronunciada per Michael Gove, membre del partit conservador britànic, il·lustra la divisió de la societat britànica entre aquells que veuen el Brexit com un moviment populista, excloent i aïllacionista, i aquells que el veuen com un moviment de la ‘gent del carrer’, la que pateix els errors dels experts i dels buròcrates europeus en matèria econòmica i d’immigració…

Entrevista a Alejandro Estruch (I): Les eleccions franceses i el populisme

L’ Alejandro Estruch és Professor de Política Econòmica Espanyola i la Unió Europea a la Universitat de Barcelona. Per a nosaltres es tracta d’una entrevista diferent i especial pel fet d’haver estat un dels nostres professors estrella quan estudiàvem. És per això, que ens fa especial il·lusió donar “rienda suelta” a temàtiques diverses, i és que l’Alejandro és un mestre de la paraula: Recordem que havia estat tertulià al Cafè de la República amb Joan Barril, té dos llibres publicats tractant la desigualtat i l’estat del benestar, a més d’infinitat d’articles acadèmics, i a diaris tant diversos com l’ARA, El Pais, El Periódico, etcètera.

Efectes econòmics de la diàspora kosovar

Kosovo és menys susceptible a les variacions de l’economia europea que altres països de la regió i més respecte a l’economia alemanya i suïssa. Com s’explica aquest fenomen? Degut a la Guerra del 1999, els kosovars varen emigrar sobretot a Alemanya (pel treball) i a Suïssa (per les condicions que oferien als refugiats). La diàspora kosovar de 1999 ha propiciat, per tant, que la crisi econòmica del 2007 hagi afectat de diferent manera Kosovo que a la resta dels Balcans, molt més dependents del conjunt de països de la Unió Europa.

Evolució de la taxa d’atur a Europa (1a part)

La taxa d’atur de la Zona Euro es va mantenir estable el mes de novembre del 2014 en un 11,5% en comparació amb l’octubre del 2014, mentre que en el conjunt de la Unió Europea (UE) va baixar una dècima, fins al 10%, segons va informar la setmana passada l’agència d’estadística comunitària, Eurostat. Si es comparen les xifres amb les del 2013 sí que es mostra una relativa millora: del 11,9% del 2013 s’ha passat a un 11,5% al 2014 per a l’Eurozona, i d’un 10,7% del 2013 s’ha passat a un 10% al 2014 per a la UE. En total, segons Eurostat, 24.420.000 persones estaven a l’atur a tota UE al novembre, de les quals 18.390.000 persones als països de l’Euro.

El dilema Estat-Inversor que amenaça el TTIP

L’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversions (TTIP en les sigles en anglès) entre els Estats Units i la Unió Europea és el principal acord de lliure comerç mai vist. No només per la seva magnitud -incorpora els dos principals blocs econòmics del món- sinó també per la complexitat de les seves negociacions, que encara estan en marxa i lluny de concloure. Les negociacions poden destapar un flux d’inversions força considerable entre l’est i oest de l’Atlàntic. El TTIP tracta essencialment, doncs, sobre facilitar i protegir inversions més que no pas obrir comerç.

Com ha passat Ucraïna d’economia en fallida a centre de la lluita de poder a Europa?

Ucraïna era a finals de l’any passat una economia pràcticament fallida, abocada a ser financerament rescatada. Els esdeveniments posteriors han portat a qüestionar Ucraïna no només com a economia viable, sinó com a nació viable. Si el país no hagués estat en aquesta situació econòmica, potser no hauríem assistit a la lluita de força entre la Unió Europea i Rússia, ni a veure la gent prendre el carrer per exigir un canvi de rumb. No hi ha res com ser un país econòmicament sa i autònom per a no haver de dependre de tercers ni perdre la capacitat de decisió. I la història econòmica d’Ucraïna durant la darrera dècada és una història de com no s’ha de gestionar l’economia d’un país i de com es pot acabar sent un apèndix polític de terceres forces, sigui Europa o sigui Rússia. Traçar aquests lligams pot ajudar a entendre millor els pasos que ha de fer ara Ucraïna i el que ha d’evitar.