Una mirada independent a l'economia internacional

Posts tagged ‘Veneçuela’

Entrevista a Alejandro Estruch (I): Les eleccions franceses i el populisme

L’ Alejandro Estruch és Professor de Política Econòmica Espanyola i la Unió Europea a la Universitat de Barcelona. Per a nosaltres es tracta d’una entrevista diferent i especial pel fet d’haver estat un dels nostres professors estrella quan estudiàvem. És per això, que ens fa especial il·lusió donar “rienda suelta” a temàtiques diverses, i és que l’Alejandro és un mestre de la paraula: Recordem que havia estat tertulià al Cafè de la República amb Joan Barril, té dos llibres publicats tractant la desigualtat i l’estat del benestar, a més d’infinitat d’articles acadèmics, i a diaris tant diversos com l’ARA, El Pais, El Periódico, etcètera.

Xina + Sudamèrica (I): Introducció

Davant el declivi de la influència regional dels Estats Units a Sud-amèrica, altres potencies intenten ocupar el seu lloc. És el cas de la Xina, que poc a poc es posiciona en la regió. En l’últim lustre és evident el fracàs dels projectes d’integració- subordinació promoguts per Washington en el continent Sud-americà, com els Tractats de Lliure Comerç amb diferents països, el projecte ALCA (Àrea de Lliure Comerç d’Amèrica: liderat pels Estats Units, però que no prosperà el 2005 degut al rebuig d’alguns països d’Amèrica del Sud com Veneçuela) i més recentment l’Aliança del Pacífic, formada per països afins als interessos nord-americans: Xile, Colòmbia, Mèxic i Perú…

Veneçuela post-eleccions: l’Autoritat Electoral generalitzarà l’auditoria de la votació presidencial

Col·laboració de Diego Moya-Ocampos –Tibisay Lucena, cap del Consell Nacional Electoral, ha anunciat una generalització de l’auditoria de la votació realitzada el passat 14 d’abril. És a dir, s’auditarà el 46% restant de les urnes que no es van auditar ja el mateix dia de les eleccions. Tècnicament, però, només inclourà una “mostra”. A més, el govern és capaç d’exercir, entre bastidors, un fort control sobre aquesta nova auditoria i, per tant, una decisió que pugui alterar el resultat de les eleccions en favor del líder opositor Henrique Capriles és molt poc probable. Les protestes podrien ressorgir si les inconsistències subratllades per l’oposició són ignorades durant l’auditoria, o bé si apareix noves evidències d’un comportament esbiaixat per part de la CNE, o bé si Capriles no acceptés el resultat del recompte i suggerís de nou un frau electoral. La investidura de Nicolás Maduro ahir mateix va estat acompanyat durant tot el dia de protestes amb soroll de casseroles.

El successor de Chávez, clar favorit a les eleccions veneçolanes

Col·laboració de Diego Moya-Ocampos. –Veneçuela celebrarà eleccions presidencials el diumenge 14 d’abril. El president en funcions Nicolás Maduro, al capdavant del Partido Socialista Unido de Venezuela (PSUV) actualment al poder, s’enfrontarà a Henrique Capriles, el candidat de l’oposició de la Mesa de Unidad Democrática (MUD). La campanya electoral ha estat curta, però altament polaritzada, i ha tingut lloc sota l’ombra del llegat del difunt Hugo Chávez. El panorama que es presenta: Maduro és el candidat amb més probabilitats de guanyar les eleccions, allargant els 14 anys que el moviment chavista ja porta al poder per un període de 6 anys més. Donarà continuïtat a les polítiques econòmiques i socials de l’actual govern. Maduro, però, haurà de fer front a una sèrie de reptes polítics, econòmics, socials i de seguretat claus si acaba guanyant. Aquests reptes podrien debilitar la seva popularitat i portar al país a la inestabilitat política.

Durban (II): Les negociacions i el Fons Verd del Clima

Continuació de l’article Conseqüencies de la XVII cimera per al clima de Durban (I)

En les cimeres per al clima qualsevol país pot posar objeccions al text i evitar tot pacte, perquè les coses s’aproven per aclamació i pot passar com a Copenhaguen el 2009, on l’oposició de Bolívia i Veneçuela va impedir que l’assemblea fes seu el text que havien pactat els Estats Units (EEUU), la Xina, l’Índia, la UE, Mèxic i els petits estats-illa del Pacífic. Ara es tracta d’alguna cosa infinitament més complexa: aplicar retallades a tots els grans emissors, inclosos països en desenvolupament i amb milions de pobres que, amb raó, reclamen el seu dret a crèixer i fer-ho en una escala molt més gran. Com va declarar a Durban l’economista Nicholas Stern, “Si de veritat el món vol limitar la concentració de CO2 a l’atmosfera en 450 parts per milió, el que segons el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic podria impedir que l’escalfament pugés més de dos graus, el món ha de retallar les emissions per habitant entre set i vuit vegades”. La veritat és que aconseguir això és política i tecnològicament descomunal. Fer-ho en un món en què els tractats multilaterals són cada vegada més rars, amb una crisi econòmica inabastable i amb una opinió pública cada vegada menys preocupada per l’escalfament, sembla avui només un somni.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/12/28/durban-ii-les-negociacions-i-el-fons-verd-del-clima/

Mercosur: 20 anys d’integració comercial

El passat 26 de Març, el Mercat Comú del Sud (Mercosur) integrat per Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai va celebrar el seu 20è aniversari.

Tot i els grans canvis i les dificultats viscudes des del tractat de l’Asunción l’any 1991, el Mercosur ha aconseguit posicionar-se com a referent de política i economia regional fins arribar a representar el quart bloc econòmic mundial.

Les idees extretes de la carta del comitè en motiu del seu aniversari són les següents: “Consolidem relacions de confiança mútua, aprofundim els nostres canals de diàleg polític i estrenyem els nostres llaços de cooperació”, aquestes paraules resumeixen i ajuden a entendre les bases en que s’ha fomentat l’ organització des de la seva creació.

Integració regional:

Els quatre socis principals, disposen de Bolívia i Xile com a països associats. A més, en els últims anys destaca l’ incorporació de Colòmbia, Ecuador i Perú però tot i que l’any 2006 els Congressos d’Argentina, Brasil i Uruguai acceptessin la nova incorporació de Veneçuela, aquesta no s’ha pogut ratificar ja que encara falta l’aprovació del Senat de Paraguai degut el seu desacord amb la política d’Hugo Chavez.

Àmbit econòmic:

Pel que fa a la integració comercial les dades parlen per si soles: el nivell de comerç entre els socis comercials ha passat de representar 4.500 milions de dòlars l’any 1991 a 45.000 milions de dòlars l’any 2010, a dir, 10 vegades més de l’ obtingut l’any fundacional.

Tot i que des de l’any 1994, els quatre països membres van acordar constituir un mercat comú, no va ser fins el passat 2010 que les bases de l’acord es van establir formalment, així doncs s’espera que el 2019 el mercat comú sigui una realitat. A més, l’establiment d’un codi duaner comú, previst també per l’any 2019, permetrà eliminar la pràctica del doble cobrament de l’aranzel extern comú fet que beneficiarà la distribució de la renda duanera.

A nivell mundial, el Mercosur té acords comercials amb la Comunitat Andina, Israel, Egipte. Tot i que no s’ha pogut establir formalment un conveni de lliure comerç amb la Unió Europea, perseguit des de l’any 2004, les negociacions es van engegar el passat 2010.

Les perspectives econòmiques son molt favorables tenint en compte la importància de la regió pel que fa a nivell energètic, així com, la seva forta àrea d’influència a nivell agrícola, representant el territori més productiu a nivell mundial.

No obstant, l’evolució històrica ha generat divergències entre els socis, un clar exemple es el fort creixement viscut per Brasil en l’última dècada.

Aquestes divergències econòmiques sempre han estat objecte de queixes per part de Paraguai i Uruguai, els dos membres de menor desenvolupament relatiu, però en els últims anys també han aparegut reclams d’Argentina, fet que ha provocat brots de proteccionisme dins del bloc. Tot i la creació l’any 2006 del Fons de Convergència Estructural del Mercosur (FOCEM) amb l’ objectiu d’ajudar el desenvolupament dels socis menors, no s’ha aconseguit resoldre les asimetries entre els socis.

Evolució: de l’economia a la política.

En l’última dècada, els ideals del Mercosur s’han centrat més en l’àmbit polític que en l’econòmic-comercial.
Tot i les veus contràries ha aquesta tendència, la constitució d’un Parlament regional, la creació de fòrums socials, sindicals i de dones, son algun dels avenços cap a una unitat política.

Actualment, el lloc que ocupa el Mercosur en el món globalitzat es cada vegada més confusa, sobretot des de el sorgiment d’altres iniciatives integracionistes, com la Unió de Nacions Sud-americanes ( Unasur), impulsada per Brasil amb la intenció d’agrupar en un sol bloc als dotze països de la regió.

En conclusió, la constitució del Mercosur com unitat de mercat ha sigut favorable per fer front a la forta i creixent globalització viscuda durant els últims anys, tot i així, es necessari acotar unes mesures comercials prou ambicioses per continuar creixent a nivell mundial.

Article de Marta Gonzalez, col·laboradora d’eKonomicus