Qui crea diners a l’economia?
Qui crea diners a l’economia? La primera idea que ens ve a la ment és “el Banc Central”. Aquesta resposta és correcta, però al mateix temps incompleta. Tal i com explica el Banc d’Anglaterra en una sèrie d’articles recents els bancs comercials “creen diners” constantment i a grans quantitats. Aquest fet genera preguntes de tota mena: com creen realment diners els bancs comercials? És el que expliquen els llibres d’economia del tot acurat? Quins són els límits a la creació de diners? Quines són les conseqüències polítiques i econòmiques de permetre que la creació de diners estigui parcialment en mans de bancs comercials?
Què és Positive Money?
Positive Money és un moviment iniciat al Regne Unit que té com a objectiu difondre com funciona el sistema monetari i financer i canviar-lo per tal de fer-lo més democràtic. Iniciat per gent crítica amb el funcionalment del sistema financer i moentari al Regne Unit, compta amb un consell assessor format per professors d’economia de renom així com experts en economia monetària d’institucions tals com el Banc Mundial, el Banc d’Anglaterra, l’FMI entre altres.
La publicació d’aquests articles per part del Banc d’Anglaterra ofereix respostes a aquestes preguntes. Tanmateix, no són els únics que han cregut oportú clarificar “qui i com es creen diners”. La plataforma londinenca Positive Money – creada amb l’objectiu de remodelar el sistema bancari del Regne Unit – ens ofereix una crítica del sistema actual i suggereix que aquest potencia la creació de bombolles i l’augment de la desigualtat. En un context com l’actual, en el que l’austeritat s’ha vist acompanyada en molts països de la injecció de grans sumes de diners públics al sistema bancari i aquest està a l’expectativa de les accions (o inacció) dels governadors dels Bancs Centrals de l’Eurozona, Britànic i Americà, sembla oportú clarificar qui i com es creen els diners en l’economia.
“Els bancs comercials creen diners constantment i a grans quantitats. Quines són les conseqüències polítiques i econòmiques de permetre que la creació de diners estigui parcialment en mans de bancs comercials?”
.
El que ens expliquen els llibres d’economia….
Molts llibres d’economia expliquen la relació existent entre els dipòsits i els préstecs en una societat de la següent manera: quan un individu va al banc a dipositar diners, el banc es queda una fracció com a reserves i utilitza l’altra per a efectuar préstecs. Al mateix temps, alguns d’aquests préstecs aniran a parar a un altre banc com a dipòsits. Llavors, el banc tornarà a guardar una fracció d’aquest dipòsit com a reserves i tornarà a prestar els restants. I així continuarà fins que s’esgoti la partida de diners.
D’aquesta manera, gràcies al fet que el banc pot prestar part dels diners prèviament dipositats, el diner “es multiplica” seqüencialment. La magnitud d’aquesta multiplicació dependrà a) dels diners que es dipositin en primera instància, i b) del percentatge mínim requerit de reserves que han de guardar els bancs.
El Banc Central ens ve al cap quan parlem de “creació” de diners perquè utilitza els tipus d’interés per a modificar el nivell de liquiditat en l’economia, influenciant als individus i bancs en les seves decisions sobre la quantitat de diners dipositats i préstecs emesos. Al mateix temps, el Banc Central també pot crear diners electrònics i injectar-los en l’economia mitjançant principalment la compra d’actius a companyies financeres tals com fons de pensió – una acció que fa en casos excepcionals i que es coneix també amb el nom d“imprimir diners”, o Quantitative Easing, amb anglès.
.
… i el que no ens expliquen
Però de fet, la idea que un banc necessita primer que algú li dipositi diners abans de poder efectuar un préstec no és del tot exacta. Tal com afirma el Banc d’Anglaterra en el seu article, una de les maneres més rellevants de crear diners és mitjançant la creació de préstecs. És a dir, en realitat la seqüència és a la inversa: és la creació de préstecs la que genera dipòsits, i per tant, crear diners. Quan un individu o empresa acudeix al banc a demanar un préstec, el banc afegeix la quantitat de diners electrònicament al compte corrent de l’individu en qüestió i al mateix temps fa un apunt al seu actiu. És en aquest moment quan es crea diner realment. Aquesta acció ha succeït sense que les reserves hagin augmentat, i sense que ningú prèviament hagi hagut de fer un dipòsit i sense que el Banc Central hagi prèviament creat diners.
Aquest diner creat és electrònic – és a dir, no existeix físicament – i actualment forma el 97% del diner existent en l’economia. O dit d’una altra manera, els bitllets i monedes físics en circulació només representen el 3% del diner total en l’economia.
De la mateixa manera que es crea diners, també se’n destrueix. Quan un individu decideix tornar el préstec al banc, el banc elimina aquest apunt del passiu (assumint que aquest individu tenia els diners en un dipòsit) i també elimina el seu actiu corresponent al préstec.
“Els bitllets i monedes en circulació només representen el 3% del diner total en l’economia; la resta és electrònic”
.
Vol dir això que els bancs poden crear diners de manera il·limitada i interessada?
Segons el Banc d’Anglaterra, la resposta és “no”. Hi ha com a mínim tres factors que limiten la capacitat dels bancs comercials de crear diners. El primer és el comportament dels individus i empreses. Tal com s’explica anteriorment, el diner creat pot ésser destruït pels individus si aquests, per exemple, tornen un préstec. El segon factor té a veure amb el fet que els bancs comercials necessiten tenir beneficis per sobreviure. Això implica que han de mesurar els seus riscs i entre altres coses, han de fer un negoci sostenible. Per tant, l’interès que han de donar pel passiu – és a dir, els interessos que ens donen pels nostres dipòsits, entre altres – ha de ser menor que l’interès que reben pels seus actius – per exemple, els préstecs. Aquests, al seu torn, depenen de les polítiques de tipus d’interès del Banc Central, que com hem dit anteriorment, és el que fixa el tipus d’interès oficial (en el cas dels països dins de l’Eurozona, és el Banc Central Europeu). Per tant, la política monetària del Banc Central seria el tercer i últim factor que influencia la creació de diners.
El moviment de Positive Money, però, ens ofereix una altra visió. Ells creuen que aquests factors limitadors que menciona el Banc d’Anglaterra estan obsolets, ja que estan pensats per a un sistema on el diner electrònic no tenia tant de pes. Tal com destaquen a la seva pàgina web, des de la creació del Banc d’Anglaterra al 1694 els bancs van tardar uns 300 anys a crear el primer trilió de lliures esterlines. Han tardat només vuit anys per crear el segon trilió. Aquesta habilitat gairebé il·limitada de crear diners no ha estat fruit d’una decisió democràtica presa en cap moment concret – a diferència de la decisió de donar el poder de la política monetària als Bancs Centrals – sinó que ha anat succeint gradualment com a resultat de l’increment del pes del diner electrònic en detriment del diner físic.
El moviment també subratlla que les implicacions del sistema actual per a l’economia són importants. L’habilitat dels bancs comercials per a crear diners és un factor que pot contribuïr a la creació de bombolles. Aquestes, al seu torn, tenen efectes sobre els preus de mercat i per tant contribueixen a la creació de deute privat. Al mateix temps les bombolles tenen el potencial d’exacerbar la desigualtat en la distribució de la riquesa, ja que els actius sobre els que recau la bombolla estan desigualment distribuïts. Finalment, també emfatitzen la pro-ciclicitat de la creació de diners: se’n crea molt durant els booms i poc durant les crisis.
.
Cap a un nou sistema monetari?
Les publicacions respectives del Banc d’Anglaterra i de Positive Money suggereixen que hi ha actualment bastanta desinformació sobre com funciona el sistema monetari. El Professor David Miles, membre del Comitè de Política Monetària del Banc d’Anglaterra, afirma que “la manera en que l’economia monetària s’ensenya en moltes – potser quasi totes – les universitats està distorsionada”. Positive Money va més enllà i emfatitza que les conseqüències d’aquesta desinformació en l’economia i la societat són profundes, i que una renovació del sistema és necessària. La controvèrsia està servida.
Si una cosa està clara, però, és que la publicació d’aquests articles per part del Banc d’Anglaterra i l’existència de plataformes tals com Positive Money representen un pas endavant cap a una societat més informada. I això només pot ser una bona notícia, perquè tal com va dir l’economista Ha Joon Chang en una entrevista amb l’editor del blog British Politics and Policies de la London School of Economics, “si un vol viure en un sistema democràtic genuí, l’opinió i l’anàlisi dels experts ha d’estar sota escrutini del públic. Si aquest públic no té un nivell bàsic de coneixements econòmics, prendran decisions incorrectes. La gent té el deure d’intentar aprendre economia per tal de decidir sobre temes econòmics amb coneixement de causa”.
“La manera en que l’economia monetària s’ensenya en moltes -potser totes- les universitats està distorsionada; l’efecte d’aquesta desinformació sobre la societat és profund”
.
Per saber-ne més:
- Butlletí del Banc d’Anglaterra on expliquen en detall la creació de diners: http://www.bankofengland.co.uk/publications/Documents/quarterlybulletin/2014/qb14q1prereleasemoneycreation.pdf
- Pàgina web de Positive Money: http://www.positivemoney.org
- Llibre que explica d’on vé el diner: “Where Does Money Come From”. Autors: Josh Ryan-Colllins, Tony Greenham, Richard Werner i Andrew Jackson.
- Vídeos: http://www.positivemoney.org/how-money-works/banking-101-video-course/
eKonomicus 
1 Responses to “Qui crea diners a l’economia?”
Interessantíssim article!
Felicitats Mireia!
Una abraçada
Estanis Dalmau
________________________________