Una mirada independent a l'economia internacional

El preu del coure cau

Al preu del coure influeixen molts factors i principalment les expectatives de sectors com la construcció i l’automoció. Cal destacar que els principals consumidors d’aquest metall són per aquest ordre: Europa, la Xina i Estats Units. Els principals productors d’aquest metall són bàsicament països sud-americans: segons l’U.S. Geological Survey, Xile produeix el 40% del total del coure, Perú un 8% i Mèxic un 3%.

El fet que l’economia sud-americana es fixi bàsicament en el dòlar i que Estats Units sigui un dels consumidors principals (extrau un 7% del coure total, però consumeix un 15% del coure total) fa que com la majoria de metalls, aquest depengui en gran mesura de les fluctuacions del dòlar.

Preu del Coure el darrer any. Font: Borsa Mercantil de Nova york

D’aquesta manera, si observem el gràfic veurem una certa correlació entre el preu del coure i la depreciació del dòlar front l’euro dels últims mesos. Així doncs, un dòlar dèbil fomenta que el preu del coure expressat també en dòlars augmenti. Les expectatives de l’economia també influeixen en els preus dels metalls, per tant, la majoria d’experts atribueixen la davallada del preu del coure entre gener i febrer a les males expectatives dipositades en l’economia i la possible retirada d’estímuls per part de l’estat.

De tota manera, s’espera que la recuperació de l’economia xinesa dispari els propers mesos la demanda de coure per a la construcció, tot i que ja s’especula amb una possible bombolla especulativa basada en aquest metall, és a dir, un preu situat per sobre la demanda. Es pensa que el preu del coure no reflecteix el que realment s’està demandant.

La major part del coure, per cert, es negocia a Londres (London Metal Exchange) i a la Borsa Mercantil de Nova York (Comex) i recentment, degut a la gran quantitat de demanda d’aquest metall, a la borsa de Xangai.

Petita història de la mineria a Xile

La mina més gran del món a Chuquicamata, Xile

Xile, al ser el principal productor de coure, fa que COCHILCO (Comissió Xilena pel Coure, depenent del Ministeri de Mineria) tingui gran influència en les extraccions de coure i en l’evolució del mercat. A tall informatiu, es pot dir que a principis del s.XIX, Xile produïa unes 19.000 tones l’any de coure i actualment la producció està prop de les 5.200.000 tones.

Aquest gran augment és degut a diversos factors, però principalment a l’entrada d’empreses nord-americanes a principis de segle que s’instal·laren a les mines xilenes, i molts cops l’estat xilè a canvi de les concessions d’explotació no rebé res a canvi. A partir de 1951, però, aquesta situació canvià una mica amb la creació de societats mixtes, organitzades un 49% per entitats xilenes i un 51% en la majoria de casos per empreses d’Estats Units. El 1971 amb Salvador Allende al poder, el conjunt del sector miner es va nacionalitzar. Posteriorment, el general Pinochet fundà el 1976 CODELCO (Corporació Nacional del coure de Xile) per a gestionar l’extracció de coure i que encara opera actualment (COCHILCO depèn de CODELCO).

Anuncis

2 Responses to “El preu del coure cau”

  1. Josep Francesc

    Bé , el preu del coure cau , per la seva sustitució en el camp de la construcció per tuberies de polietile reticulat , molt mes facil de col.locar , de transportar i de enmagatzemar . Per tan par del decreixement de la demanda de coure , no es circumstancial , es definitiva per sustitució .

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS