Juncker, president de l’Eurogrup: “ens hem comportat com economies nacionals, però les economies nacionals han deixat d’existir”

By eKonomicus, Juny 10, 2010

Tot i que no és un personatge gaire conegut ni manté excessiva presència a la part sud del continent europeu, Jean-Claude Juncker és un dels polítics més rellevants i més influents de la Unió Europea: va ser un dels principals arquitectes del Tractat de Maastrich (el procés de portaria a l’Euro) i clar partidari del federalisme europeu. A més de ser actualment Primer Ministre de Luxemburg, el càrrec més destacat a nivell internacional és el que ocupa com a President de l’Eurogrup, el fòrum europeu semi-informal que reuneix els 16 ministres de finances dels estats amb euro com a moneda única. Tot un actiu polític de primer nivell.

Les seves paraules pronunciades com a líder econòmic de la Zona Euro reflecteixen molt bé els principals problemes que afecten a molts països. En aquest sentit, és destacable l’entrevista que el passat 6 de juny va realitzar pel canal francès TV5 Monde. Centrant-se en eixos com l’origen de la crisis, la necessitat de superar el concepte d’economia nacional, l’estat de la moneda única i les polítiques d’austeritat, Juncker proposa un camí clar per recuperar el creixement econòmic: més Unió Europea.

Canvi de paradigma: economies interconnectades i…

“Les economies nacionals no existeixen més; ara som unes economies governades per la moneda única”. Així de contundent es mostrava Juncker respecte les polítiques, al seu parer, errònies que han adoptat la majoria de països de la Zona Euro des del 2006 i l’esclat de la crisis. Aquest comportament es basava precisament, en el sentiment d’economia nacional, és a dir, en accions individuals sense concert comú, per evitar o sortir de la recessió.

Caldria superar, per tant, aquest concepte i que cada país fos conscient ara que “amb l’existència d’una moneda única ha de tenir en compte el comportament dels altres països de l’Eurogrup”. En aquest sentit, Juncker identifica com a problema el fet que no ha existit un debat òptim a nivell de conjunt sobre els problemes de competitivitat que ara afecten la Zona Euro.

…i harmonització fiscal

Juncker es mostra favorable d’anar més enllà: “jo sempre he estat favorable a un govern econòmic a la zona Euro”. Així, posa sobre la taula l’existència de spillovers (és a dir, els efectes que produeix una acció política en un Estat sobre els altres) dintre de la moneda única. L’exemple clar és el problema dels dèficits fiscals en molts països, ja que els efectes contraproduents que generen van més enllà de les pròpies fronteres i arriba a afectar a les economies dels altres Estats: la crisis grega així ho ha posat de manifest.

Partint d’això, la solució proposada és treballar per una major harmonització de les polítiques fiscals (és a dir, aquella política econòmica derivada bàsicament dels pressupostos generals de l’Estat) entre els diferents països que tenen la moneda única. En aquest sentit, Juncker suggeria que els principals eixos de la política fiscal i dels pressupostos nacionals fossin debatuts dins de l’Eurogrup (recordem, els 16 ministres de finances dels països amb Euro), o com a mínim, es fessin conèixer en aquest nivell.

En definitiva, els Parlaments nacionals han de ser conscients que els pressupostos que decideixin afectaran les polítiques d’altres Estats.

Aquesta nova “manera de fer” és la defensada, en certa manera, per moltes veus econòmiques europees i, de forma més propera, pels economistes catalans Xavier Vives i Jordi Gual. En concret, les mesures adoptades fins ara (rescat millonari de Grècia i dotació d’un fons per estabilitzar els mercats financers) aconsegueixen solucionar el problema de solvència de molts bancs i molts governs. Però no solucionen el problema de fons, que precisament consistiria en una descoordinació de les polítiques fiscals que afecten l’Euro.

La contradicció entre reducció de deute públic i creixement econòmic

Com reduir el deute públic sense posar en risc la recuperació econòmica? Aquesta és una de les grans preguntes, que va quedar sense una resposta clara al respecte. Va quedar clar que calia retirar els estímuls fiscals a mig termini, però s’havia de fer en el moment concret amb la finalitat de donar marge de maniobra a l’economia productiva. De fet, al 2011 tots els països de l’Eurogrup haurien d’haver retirat aquests estímuls.

Però Juncker sí que es va mostrar contundent a l’afirmar que cal disminuir el deute públic dels països: “la lluita contra el deute públic implica no acumular deute fiscal any rere any, ja que sinó, encara perdem més competitivitat de la que ja s’ha perdut”.

L’origen de la crisis i la desregulació

Juncker va afirmar que, segons el seu parer, la crisis econòmica és va iniciar als Estats Units. D’allí, es va transferir a Europa i la resta del món; de l’economia irreal, a l’economia real. Tot i això, per la part europea, va llençar un retret col·lectiu: “ens hem adormit massa temps davant les sirenes de desregulació i liberalització”. D’aquesta manera, tota frase mal reflectida en un moment determinat ha acabat provocant moviments irracionals d’especulació financera. Juncker, en definitiva, és un ferm defensor de la regulació eficient.

–

Informació relacionada:

[1] Entrevista a Jean-Claude Juncker pel canal francès TV5 Monde, 6 de Juny de 2010 (en francès).

http://www.tv5.org/TV5Site/internationales/emission-13-Internationales.htm

[2] Comentaris de l’entrevista a Juncker fets pel Wall Street Journal.

http://online.wsj.com/article/SB10001424052748704002104575290681571371138.html