Una mirada independent a l'economia internacional

Revolució laboral a la Península Aràbiga: expulsió d’immigrants i risc de col·lapse

73955294-594x310

Amb les revoltes als països àrabs, els governs de la regió han après que han de donar prioritat a la creació d’ocupació per a la població juvenil si no volen enfrontar-se a manifestacions que portin a potencials revoltes. Amb un atur juvenil del 30% i una població majoritàriament jove, la monarquia de l’Aràbia Saudita n’és conscient. Per això porta mesos implementant un sistema de quotes que busca substituir mà d’obra estrangera per treballadors de nacionalitat saudita (un pla que anomenen nitaqat), alhora que augmenten la pressió sobre la gran massa d’immigrants irregulars dins el regne. Tot plegat porta a una cadena de successos potencialment disruptius: molts negocis s’han vist paralitzats davant la incapacitat d’utilitzar mà d’obra estrangera, molts immigrants han intentat regularitzar-se però han vist com empitjoraven les condicions laborals, i molts altres fugen o han estat expulsats, traslladant la pressió als seus països d’origen que depenen de les remeses i no tenen capacitat per absorbir tanta població.

El dilema de l’economia saudita: expulsar immigrants o seguir depenent d’ells?

L’Aràbia Saudita té una gran dependència de la mà d’obra estrangera, sobretot de la provinent de països en constant col·lapse econòmic com el Iemen, Pakistan o Sri Lanka. Segons les estadístiques nacionals, el 86% dels treballadors al sector privat són estrangers, mentre que és a la inversa al sector públic, on el 92% són saudites. Davant de l’increment de l’atur entre saudites i la incapacitat de l’Estat d’absorbir més mà d’obra, el govern ha optat per aplicar una política de “saudització” del sector privat. El sistema de quotes obliga cada sector a respectar un percentatge mínim de treballadors de nacionalitat saudita. L’efectivitat del sistema passa per “atacar” la massa de treballadors immigrants en situació irregular (s’estima que són uns 3 milions d’il·legals, sobre els 11 milions de treballadors estrangers totals).

El programa s’ha intensificat recentment i, sobretot, ha portat al ministeri de defensa a realitzar extensives inspeccions de treball a les empreses subjectes al programa. Sota la llei saudita, els immigrants han d’estar esponsoritzats per l’empresa per la qual treballen i han de treballar al sector que consta als seus papers. A la pràctica, molts treballen il·legalment per a altres empreses a la vegada i en diversos tipus de feina –una situació promoguda pels propis empresaris que mou enormes comissions, com descriu la corresponsal d’El País Ángeles Espinosa. Les inspeccions, per tant, han portat a que moltes empreses enviessin temporalment els seus treballadors il·legals a casa per a evitar problemes, fet que ha paralitzat nombrosos negocis per falta de personal (construccions i petites botigues, sobretot). Amb la dependència saudita de la mà d’obra estrangera posada de manifest, el Rei va acabar declarant una amnistia als treballadors irregulars per a arreglar els seus papers. Fins al moment, ja se n’han legalitzat 1.5 milions i molts han vist com això ha implicat un cost en forma de rebaixa de les seves condicions laborals (els treballadors estan essencialment subjectes a la voluntat de les empreses que els vulguin esponsoritzar).

Conseqüències econòmiques per a uns països d’origen en constant col·lapse econòmic

Les implicacions més temudes d’aquesta política laboral, però, no afecten l’Aràbia Saudita sinó els països d’origen dels immigrants, ja que un bon nombre dels treballadors estrangers han començat a ser deportats o marxen voluntàriament per por a un major enduriment de les polítiques laborals. L’exemple més clar el dóna el veí Iemen, el país més pobre de la península aràbiga. Durant els darrers 3 mesos, més de 200.000 immigrants iemenites han creuat la frontera entre Aràbia Saudita i Iemen (se n’esperen més en els propers mesos), i s’acumulen a una “massa” encara més gran d’immigrants provinents de la Banya d’Àfrica (60.000 anuals) que utilitzen el Iemen com a pas intermig per a anar a treballar a les monarquies del Golf Pèrsic, tal com descrivia l’Organització Internacional per a la Migració (IOM). Molts dels treballadors deportats provenen de famílies que van immigrar a l’Aràbia fa 2 o 3 generacions però als que les lleis del país no els han atorgat la nacionalitat saudita.

El Iemen no disposa dels recursos suficients per fer front a aquest problema en augment i posa de manifest la vulnerabilitat de la regió en matèria de desenvolupament. El propi vicepresident del Iemen declarava el 5 de juliol a Al-Jazeera, el canal que més cobertura ha donat a l’esdeveniment, que “aquestes deportacions no només afecten a l’economia del Iemen sinó que també ho fa sobre la seguretat del país, i l’impacte no es limitarà al Iemen sinó que pot afectar l’estabilitat de tota la regió”. Per tant, cal prestar atenció als mecanismes de transmissió d’inestabilitat: reducció de les remeses dels immigrants, de les que moltes famílies depenen, i increment del propi problema nacional d’atur i col·lapse econòmic.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS