El baix preu de la fruita com a detonant de la Segona Onada

Durant la campanya de recol·lecció de fruita de l’estiu passat al camp de Lleida es va originar un dels rebrots més importants del coronavirus, la que s’ha batejat com a Segona Onada. Així ho demostra l’equip de la investigadora de la Universitat de Basilea, la Dra. Emma Hodcroft, que, juntament amb la Universitat de València, han seqüenciat la nova variant de la COVID, anomenada 20A.EU1. Al començament, aquesta variant només va afectar els temporers del Segrià. Poc després se’n va detectar un brot a València que, ràpidament, es va estendre per l’Estat Espanyol. A través del turisme, el brot va viatjar per la resta d’Europa: França, Holanda, el Regne Unit, Irlanda… Tots els països han confirmat la presència de la 20A.EU1, gestada durant la recol·lecta de fruita al Segrià. Seria naïf pensar que aquesta concatenació d’esdeveniments ha estat un malfat del destí? És sorprenent que la situació actual de la pandèmia es degui, en part, a les pèssimes condicions laborals de la recollida de la fruita. “Sembla evident que les mesures [de prevenció del virus] van ser insuficients per parar-ne la transmissió en la introducció de variants aquest estiu”, comentava la Dra. Hodcroft en una entrevista al Financial Times.

Durant la campanya de recol·lecció de fruita de l’estiu passat al camp es va originar un dels rebrots més importants del coronavirus, la ‘Segona Onada’.”

Segrià, Catalunya, Europa

Durant els mesos de juny, juliol i agost diversos mitjans es van fer ressò del fet que el brot al Segrià era ‘fruit’ de les pèssimes condicions dels temporers de la fruita, ja que molts malviuen amuntegats en petits pisos o al carrer. En concret, a finals de juny es van registrar set brots a la regió de Lleida i un en una empresa fructícola a Saidí (a 35 quilòmetres de Lleida). A principis de juliol la situació semblava clarament focalitzada a la regió del Segrià, concretament als pobles d’Alcarràs, Aitona i Soses. El 10 de juliol ja es comptabilitzaven un total de 16 brots al Segrià, 12 dels quals en empreses hortofructícoles. Al programa de TV3 ‘Planta Baixa’ es qüestionava si s’estaven seguint els protocols sanitaris adequats per evitar la propagació del virus mitjançant inspeccions. El col·lectiu ‘Fruita amb Justícia’ aprofitava per denunciar que hi havia més de 1.000 inspeccions anuals, però que en la majoria de casos, com per art de màgia, no s’obrien expedients. Com hem dit anteriorment, d’alguna manera o altra, aquest brot que es va iniciar al Segrià ràpidament es va estendre per la resta del país i, posteriorment, per Europa.

Font: Roger Tugas per Nació Digital

Un problema dual

En la mateixa línia, al mes de juny els mitjans ja es feien ressò de les denúncies del col·lectiu ‘Fruita amb Justícia’ davant la desídia de les administracions i de les empreses agrícoles en el tracte als treballadors de la campanya agrària:

– Allotjaments tancats per la COVID-19.

– Entrega per part de l’empresa d’una sola mascareta cada 15 dies per treballador.

– Absència de gel hidroalcohòlic en nombroses empreses.

– Promeses incomplertes de regularització.

– Inspeccions de treball ineficaces.

– Por a manifestar-se per no perdre la feina.

– Dormir al carrer o en contenidors.

– No poder sindicar-se.

Font: Xarxanet

L’any passat, Clara Barbal i Pablo Rogero van estrenar el documental El cost de la fruita, en el qual denunciaven tota aquesta situació recollint declaracions de testimonis directes que es feien ressò de la precària situació dels temporers. A banda de la situació dels temporers, el documental també feia palesa la precària situació de molts pagesos, resumida a grans trets:

– El preu de la fruita no el fixa el col·lectiu de pagesos, sinó les grans cadenes de subministrament, que pressionen per abaixar-lo tant com sigui possible.

– En molts casos, el preu de venda que se’ls imposa és tan baix, que ni tan sols és rendible recollir la fruita i la deixen als arbres, com és el cas dels cítrics al País Valencià.

– Al documental, en Bep, un dels pagesos entrevistats, dona testimoni que abans, fa 10 o 15 anys, la situació no era així i els pagesos es guanyaven més bé la vida perquè podien vendre els seus productes a un preu més digne.

– Dificultats en la tresoreria: les grans cadenes de subministrament solen pagar a més d’un any vista des de l’emissió de les factures i, mentre no reben els diners, els pagesos han de seguir avançant de la seva butxaca els salaris, els lloguers, la maquinària…

– Davant de la dificultat de la situació molts pagesos decideixen jubilar-se abans d’hora, amb els riscos que suposa: Pèrdua de treballadors del camp, més proliferació de cultius controlats i grans superfícies d’hivernacles, pèrdua de personal i infraestructures de proximitat i, per tant, pèrdua dels productors locals.

Per tots aquests motius, en Bep, al documental, pronostica que el 2024 el sector agrícola català farà fallida.   

Així doncs, ens trobem davant d’un problema dual: per una banda, els pagesos es troben escanyats pel preu al qual es veuen obligats a vendre la fruita i, per l’altra, els temporers es veuen abocats a malviure amb unes condicions laborals pèssimes. Ambdues situacions, tanmateix, estan ocasionades per la mateixa problemàtica: el preu de la fruita. Si els pagesos no haguessin de vendre la fruita tan barata podrien oferir millors condicions laborals als seus treballadors? Potser sí, o potser no, però en qualsevol cas, aquesta opció no està sobre la taula ara mateix.

Per què els pagesos venen la fruita a baix preu?

Què passa des que el pagès ven la seva fruita fins que nosaltres la comprem al supermercat? Per respondre aquesta pregunta voldria agrair l’ajuda del Dr. Joan Simó del Departament d’ Enginyeria Agroalimentària de la UPC, que m’ha facilitat la informació. L’agricultura en el conjunt de l’economia catalana representa solament l’ 1% del PIB català, aquesta és la magnitud de la ‘tragèdia’. Aquesta xifra tan minsa provoca que ni els mitjans de comunicació, ni la població en general no hi pari prou atenció, malgrat que tothom consumeix fruita i verdura diàriament.

Percentatge de cada sector en el PIB per al conjunt de l’economia catalana. Dades 2019. font: IDESCAT

Com pot ser que l’agricultura representi solament l’1% de l’economia si tothom consumeix fruita, verdura, carn…? Com és habitual en economia, la resposta es troba en la manera com ‘es comptabilitzen’ les coses: Quan anem a un restaurant, per exemple, allò que mengem estarà comptabilitzat dins el sector ‘Serveis’ i, quan ho comprem al supermercat, també ‘es comptabilitzarà’ dins el sector ‘Serveis’. D’altra banda, al sector ‘Industrial’ (‘sector secundari’) s’hi inclouen les empreses que transformen la fruita i la verdura (per exemple, una ‘panificadora’, un fabricant de ‘menjars preparats’…). Per tant, quan un pagès ven un quilo de pomes per 1 Euro, a un intermediari agrícola (Mercabarna, o algun altre gran distribuïdor, per posar un exemple) la comptabilitat nacional anota aquesta venda d’ 1€ dins del ‘compte’ del  ‘Sector Agrari’. . De la mateixa manera, quan l’intermediari ven aquell mateix quilo de pomes a un supermercat per 2 Euros, per exemple, la comptabilitat nacional anota la venda de 2 € dins el ‘compte’ del ‘sector industrial’. I, quan el supermercat acaba venent al consumidor final el quilo de pomes per 3 Euros, la comptabilitat nacional anota la venda de 3 € dins del ‘compte’ del ‘sector serveis’.

1 Kg de pomes de pagès a intermediari = 1 € al sector agrari

1 Kg de pomes de l’intermediari al supermercat =  2 € al sector industrial

1 kg de pomes del supermercat al consumidor=  3 € al sector serveis

Com es pot veure, la majoria del pastís se l’emporta el ‘sector serveis’, ja que compra barat el producte al sector ‘agrari’ i el ven car al consumidor final. En la taula següent, per exemple, si s’observen les dades de l’informe del mes d’octubre d’aquest any, es veuen clarament les diferències entre el preu de venda del pagès al distribuïdor i el que acaba pagant el consumidor final per cada producte:

font: COAG = Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganadores

El preu de la fruita com a detonant de la Segona Onada

Si comprem les pomes massa barates, això provoca que els agricultors no paguin prou als temporers perquè puguin treballar i viure amb bones condicions. Per tant, una de les conseqüències directes de no tenir unes condicions laborals i de vivenda dignes, és la ràpida propagació del coronavirus entre els mateixos temporers primer, i a tot el territori poc després. Dit d’una altra manera: la ‘Segona Onada’ pot  tenir l’origen en vendre la fruita massa barata? Si és així, la següent pregunta que ens ve al cap és: per què els pagesos venen la fruita a baix preu?

Agraeixo a l’ l’Elisenda Riera (Traducció i interpretació UPF / @eliriro) les correccions a l’article.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS