Una mirada independent a l'economia internacional

Conclusions del Banc Mundial sobre la crisi alimentària 2006-2008: especulació i descoordinació de polítiques com a factors clau

Recentment, els economistes John Baffes i Tassos Haniotis, tots dos tècnics del Banc Mundial i la Comissió Europa respectivament, han publicat un estudi en que analitzen amb suficient perspectiva la breu crisi alimentària que va tenir lloc durant els anys 2006 i 2008 i que només la crisis econòmica global va poder frenar.

Aquesta crisi es va caracteritzar per uns contundents augments del preu de béns de consum bàsics com són els productes agrícoles (però també altres com els metalls o l’energia) en un període de temps curt. Un exemple clar és el preu de l’arròs ja que, en tan sols 6 mesos (de gener a juny de 2008), el preu va passar de 375 dòlars/tona a 757 dòlars/tona: el doble. De manera conjunta, de 2003 a 2008 els preus nominals de l’energia i els metalls es van incrementar un 230%, els dels aliments en general es van duplicar i els dels fertilitzants es van multiplicar per quatre. Paral·lelament, al 2008 el preu del barril de petroli registrava un màxim de 133 dòlars. Aquestes dades són les que aporta l’anàlisi realitzat pel Banc Mundial.

Tot plegat, contrastava amb el que havia succeït les darreres 3 dècades pel que fa al preu d’aquests productes bàsics. Entre 1975 i 2000, els preus dels aliments havien disminuït un 53% en dòlars (en termes reals, no nominals, és a dir, descomptant l’efecte de la inflació). Tant aquesta tendència a la baixa com el recent increment, es poden comprovar al gràfic següent.

Font: Baffos i Haniotis; Banc Mundial.

La necessitat de saber les causes de la crisi i quin és el punt d’equilibri dels preus dels aliments

Aquest increment sense precedents propers va aixecar totes les alarmes, sobretot als països en desenvolupament, on la població està més exposada a aquesta crisi. Per un cantó, una tendència inexorablement baixista dels preus dels aliments era contraproduent perquè no contribuïa a millorar el benestar dels productors agrícoles pobres en aquests països, que no podien competir amb els aliments fortament subsidiats de Europa i Nord Amèrica, ni a millorar la capacitat productiva.

Per un altre cantó, uns preus elevats perjudiquen notablement el poder adquisitiu de la gran massa de població amb ingressos mínims en molts països del món. En aquest sentit, es van produir massives manifestacions, en alguns casos violentes, en regions on la manca d’un accés segur (físic i econòmic) a aliments es va fer insostenible; els fets més importants van donar-se a Mèxic i l’Índia. No cal oblidar tampoc que, en molts països, un índex tan bàsic com és la inflació depèn en gran magnitud de l’equilibri entre demanda i oferta d’aliments.

Protestes a Egipte pel preu dels aliments. Font: National Geographic.

Calia trobar no només les causes d’aquest boom dels preus (rol jugat pels biocombustibles, preu del petroli, especulació, barreres polítiques a les trobades de l’Organització Mundial del Comerç, …?), sinó trobar també resposta al dilema que en va sorgir: els preus elevats en productes agroalimentaris bàsics, són beneficiosos o perjudicials per la població pobra?

El treball de Baffes i Haniotis forma part d’un estudi més extens que serà publicat al llarg del 2010 en un llibre titulat Food Prices and Rural Poverty (Preus dels aliments i Pobresa rural; editors: Ataman Aksoy i Bernard Hoekman).

Conclusions de l’estudi: aliments com a font d’inversió i excessiva variabilitat de preus; solucionat?

Les conclusions de l’estudi han servit per aclarir realment fins a quin punt algunes de les causes que s’han citat han contribuït en major o menor mesura al increment dels preus. A diferència del que s’ha suposat normalment, la influència sobre el preu dels aliments de factors com la creixent demanda provinent de les economies emergents o com la desviació de molts productes agrícoles a la fabricació de biocombustibles, no ha sigut excessivament determinant. Per descomptat, en part si que hi ha contribuït, però no són la clau.

Al contrari, els autors del Banc Mundial apunten més aviat a la “financialització” dels béns alimentaris bàsics. Aquest fenomen es pot traduir bàsicament en la consideració dels productes agroalimentaris com a béns d’inversió, fet que va atreure a molts inversors financers a aquest sector. Un segon factor serien les polítiques nacionals que molts països en desenvolupament han dut a terme, sense cap tipus de coordinació global, per alleugerir l’impacte dels increments de preu (prohibicions a l’exportació o aplicació de taxes prohibitives) i que van acabar contribuint a efectes no desitjats: augmentar la variabilitat dels preus, fet que pot ser fàcilment utilitzat pels especuladors i d’un perjudici notable pels consumidors i productors.

Tot en conjunt, va portar a l’aparició d’una “tempesta perfecta” que inevitablement va col·lapsar el mercat mundial d’aliments i va crear la crisi alimentària. Tot i que actualment els seus efectes no es noten tant, existeix el risc que un cop es superi la desacceleració mundial es tornin a reproduir els factors que puguin tornar a amenaçar l’accés a aliments per part de la població amb pocs recursos econòmics.

Documents i enllaços relacionats:

[1] Placing de 2006/2008 commodity price boom into perspectiva (en anglès: posant en perspectiva el boom de preus de productes bàsics de 2006-2008). Resum de l’estudi de Baffes i Haniotis. Publicat pel Banc Mundial.

http://blogs.worldbank.org/prospects/placing-the-200608-commodity-price-boom-into-perspective

[2] Estudi complet de John Baffes (Banc Mundial) i Tassos Haniotis (Comissió Europea).

http://www-wds.worldbank.org/external/default/WDSContentServer/IW3P/IB/2010/07/21/000158349_20100721110120/Rendered/PDF/WPS5371.pdf

[3] El control del IPC dels aliments a l’Índia, factor clau per recuperar el creixement. Article de la Revista Ekonomicus; 28 d’abril 2010.

https://ekonomicus.wordpress.com/2010/04/28/el-control-del-ipc-dels-aliments-a-l%E2%80%99india-factor-clau-per-recuperar-el-creixement/

Advertisements

2 Responses to “Conclusions del Banc Mundial sobre la crisi alimentària 2006-2008: especulació i descoordinació de polítiques com a factors clau”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS