Una mirada independent a l'economia internacional

Hiperinflació a l’antiga Iugoslàvia: un cas oblidat o desconegut?

Molts recordem les imatges de televisió de la recent guerra dels Balcans, possiblement la primera guerra seguida des de la línia de front pels mitjans de comunicació. Tot i així, molta gent desconeix la situació econòmica durant aquell període.

El bloc de l’antiga Iugoslàvia (República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI)) estava format per sis regions -Sèrbia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Macedònia i Montenegro- la seva fundació formal es remunta l’any 1945, després de dos anys de negociacions a la zona rural de Jajce.  Tot i que el primer president va ser Ivan Ribar, l’any 1953 Josip Broz Tito, fins llavors primer ministre, va ser elegit president, càrrec que va ocupar de forma vitalícia a partir de 1963.

La mort, l’any 1980, del mariscal Tito, seguida d’una forta crisis econòmica, probablement pel sistema comunista i el fort aïllament exterior, va provocar un malestar general que va desembocar en un seguit de tensions entre les diferents regions fins a arribar a les guerres Iugoslaves i a la dissolució definitiva de la República. És durant aquest període convuls quan la situació econòmica s’agreuja i a principis dels noranta s’arriba a una de les hiperinflacions més importants de la història, només comparable amb la d’alemanya als anys 20 i Zimbabwe al 2008.

Trobada davant l'estàtua del Mariscal Tito. Font: gettyimages

Antecedents

Les polítiques econòmiques comunistes dutes a terme sota el poder totalitari de Tito, així com la seva etapa posterior, van provocar un augment del dèficit pressupostari que va estar finançat per la impressió progressiva de bitllets, provocant que durant el període de 1971-1991 la taxa anual d’ inflació se situés al 76%.

Al gener de 1992 es va iniciar la segona hiperinflació més important de la història recent. Aquesta va arribar el seu nivell més alt el gener de 1994, quan la taxa oficial d’inflació mensual va ser de 313 milions % (4 vegades superior a la d’Alemanya els any 20). La hiperinflació com a tal, va durar 24 mesos generant una pèrdua del 50% dels ingressos per càpita.

La situació era tant greu que entre el dia 1 de gener de 1991 i 1 d’Abril de 1998, el Dinar (moneda oficial de l’antiga Iugoslàvia) es va devaluar oficialment 18 vegades ( tres de les quals van superar el 99%).

El 7 de gener de 1991, el primer ministre Markovic va descobrir que durant el govern de Slodaban Milosevic el parlament serbi havia ordenat en secret al Banc Nacional de Sèrbia l’emissió de 1400 milions de dòlars a crèdit pels amics més propers de Milosevic. Aquest contratemps, va dificultar dur a terme les reformes econòmiques del govern de Markovic i, com a conseqüència va debilitar la República Socialista Federal de Iugoslàvia.

A banda de raons d’amistats, la  principal causa de l’emissió de bitllets de forma excessiva es trobava en la necessitat del dirigent Milosevic per finançar la guerra. Més del 80% del pressupost de Iugoslàvia es va destinar a defensa militar, fins que el desembre de 1993 va arribar a representar el 95% del total de despesa estatal, tota finançada amb Dinars impresos.

En un context de guerra i desintegració, el preu dels aliments es doblaven cada dos dies i la població havia de recórrer el mercat negre per poder sobreviure. Dins de les noves mesures dutes pel govern, destaca la creació l’any 1993 d’una nova unitat monetària (Nou Dinar) on un Nou Dinar equivalia a un milió de Dinars vells. A la pràctica, el govern només va treure sis zeros dels bitllets i la mesura va acabar fracassant. La moneda es trobava molt feble fins que l’any 1994 van fixar el Dinar respecte el Marc Alemany com a referència en base un a un, se la va anomenar “Novi Dinar” i d’aquesta manera s’asseguraven les precàries reserves en divisa estrangera.

Bitllet de 500.000.000.000 Dinars. Font: elEconomista

Advertisements

4 Responses to “Hiperinflació a l’antiga Iugoslàvia: un cas oblidat o desconegut?”

  1. Rosa

    Ajuda a refrescar la memòria d’aconteixements que varen tenir una gran trascendència i expliquen la difícil situació en la qual es troben els països de la zona. Són una part important de la història europea i penso que mereixen més atenció. Molt interessant!

    Resposta
  2. Miquel Nadal

    Comucapitalisme: Un realitat ja massa establerta. Mentre s’eixampla la diferència entre els nous tsars i la resta dels mortals, alguns d’aquests últims imploren l’arribada de l’antic comunisme per assegurar-se -com a mínim- una barra de pa al final de la jornada.

    Macedònia i Bòsnia, els més perjudicats amb índexs d’atur real (molt maquillats pel govern, per cert) que donarien un ensurt a qualsevol país de l’europa occidental.

    Molt bon article per recuperar la història d’aquests països que, encara que sembli que aixequin el vol, tenen unes lloses considerables.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS