La unió bancària europea avança: proposta en ferm i amb candidat a dirigir-la
Michel Barnier (centre) haurà d’acabar de negociar l’abast de la unió bancària amb els ministres d’economia
–
La sobirania compartida per la zona Euro en assumptes tals com el sistema financer es va fent realitat poc a poc però amb pas ferm, per damunt de les veus, a vegades discordants, dels presidents dels Estats membres. En particular, es tracta del projecte de crear una agència regulatòria comuna per als bancs a nivell de zona Euro, tal com va anunciar aquest juny passat el comissari europeu Michel Barnier. La reforma es va fent sòlida: s’espera una proposta en ferm a meitats de setembre i ja s’ha proposat la candidatura de Vitor Constancio, mà dreta de Mario Draghi al Banc Central Europeu (BCE), per a dirigir aquest organisme independent.
La candidatura de l’economista portuguès Constancio es va destapar ahir a través del diari alemany Handelsblatt, citant fonts europees. Aquesta figura seria la de president d’un consell de supervisió bancària que estaria integrat (però separant competències) dins del Banc Central Europeu. El Banc, per tant, guanyaria pes. Aquest consell té com a missió supervisar, penalitzar i, fins i tot, liquidar les entitats bancàries, tasca que fins ara feien individualment els governs o les autoritats bancàries nacionals. La lògica d’aquesta reforma l’explica perfectament Daniel Gros, director del Centre for European Policy Studies: en breu, al juny es va aprovar que el mecanisme europeu d’estabilitat financera (MEDE), que vindria a ser un fons de rescat comú, pogués prestar diners directament als bancs que ho requerissin. El problema era que ni el MEDE ni el BCE podien avaluar la situació financera real d’aquests bancs, ja que això era responsabilitat d’unes autoritats bancàries nacionals molt poc inclinades a reconèixer públicament els problemes dels seus bancs fins al darrer moment, posant en risc el rescat. Per a evitar-ho, sembla lògic que Alemanya, sempre temorosa que alguns països s’aprofitin d’aquestes situacions a costa dels altres, acabés apadrinant la proposta d’una supervisió centralitzada i no nacional.
Aquesta proposta establiria un calendari on ja a principis de gener de 2013 el nou supervisor començaria a adquirir competències de regulació sobre aquells bancs ja intervinguts però no seria fins al 2014 que desplegaria totalment la seva capacitat. És a causa d’aquest llarg i optimista calendari que es va qualificar aquesta unió bancària com a solució no per a la crisi actual, sinó per a les properes que puguin venir.
Els punts pendents de la proposta d’unió bancària
A partir de la proposta tangible que faci la Comissió Europea, quedaran encara punts calents on caldrà forjar un consens entre l’equip del comissari Barnier i els caps d’estat europeus. Un dels punts serà confirmar si la nova agència tindrà autoritat per a obligar a liquidar un banc insolvent: la tendència dels governs europeus ha consistit en intentar rescatar uns bancs inrescatables amb diners públics però l’opinió de la UE al respecte no és favorable a aquesta visió. Un altre tema important és saber quins bancs estaran sota la supervisió comunitària: mentre la Comissió proposa regular tots els bancs que operin a la zona Euro independentment del seu tamany (serien al voltant de 6.000 entitats bancàries), alguns líders europeus reclamen que només s’encarregui dels bancs sistèmics, és a dir, aquells que poden posar en risc tot el sistema financer si cauen (en el cas d’Espanya, s’ha definit el Banco Santander, BBVA, La Caixa i Bankia com a sistèmics).
Aquesta darrera posició, per tant, minva l’abast de la unió bancària en favor de seguir mantenint una bona part del poder a cadascun dels Estats i no a nivell comunitari. La distinció és bàsica, per més que tan la regulació bancària estatal com la comunitària han fracassat anteriorment: bancs que finalment han caigut van ser declarats solvents per molts supervisors estatals (Bankia, Anglo-Irish Bank, Dexia, etc.)… i també pels tests d’estrès que va impulsar en dos tandes la Comissió Europea.
–
Articles relacionats:
[1] Constancio podria dirigir el regulador bancari europeu. Reuters (10 setembre 2012)
http://www.reuters.com/article/2012/09/10/us-constancio-supervisor-idUSBRE88914220120910
[2] Un pequeño paso hacia una unión bancaria. Daniel Gros a Project Syndicate (2 juliol 2012)
http://www.project-syndicate.org/commentary/a-banking-union-baby-step/spanish
[3] Cap a un nou marc per a la liquidació bancària. Xavier Freixas a VOX (1 setembre 2012)
http://www.voxeu.org/article/towards-new-framework-bank-resolution
[4] El pla de rescat europeu: el final de la crisi? eKonomicus (31 octubre 2011)
https://ekonomicus.com/2011/10/31/el-pla-de-rescat-europeu-el-final-de-la-crisi/
eKonomicus 
3 Responses to “La unió bancària europea avança: proposta en ferm i amb candidat a dirigir-la”
Com a opinió personal, en aquest tema, com en molts d’altres, Alemanya presenta un comportament una mica esquizofrènic. En l’avanç cap a una major integració europea (o federalització, com li volguem dir), te’n donen “una de cal y otra de arena”: per un cantó pressionen per a que es faci la unió bancària, un gran pas. Però per un altre cantó, apreten per a que aquesta unió sigui limitada, que inclogui únicament els grans bancs, de manera que el control dels bancs regionals es manté en mans estatals. Això frena moltíssim la unió bancària i segueix concentrant el poder en mans nacionals quan hauriem, potser, de posar-ho tot a mans d’Europa.
No veig quina alegría ens ha de donar un home de Mario Dragui, el “nostre” president del BCE, conegut i justament famós per preconitzar i/o anunciar la mort de l’Estat del benestar, i de manipular els comptes de Grecia, per ferla entrar a la CE, en en la seva etapa de executiu de Goldman Sachs.
[…] aquesta revisió serà el tret de sortida a la Unió Bancària que es va acordar l’any passat (veure article a eKonomicus) i el BCE vol ser dur amb els bancs per evitar-se sorpreses quan es converteixi en el principal […]