El control pels recursos energètics, al centre del conflicte entre Iraq i el Kurdistan iraquià
La combinació de petroli i de federalisme frustrat a l’Iraq està portant el país a una espiral potencialment desestabilitzadora. Això és el que es desprén del darrer conflicte polític entre el govern central de Baghdad i el govern regional del Kurdistan iraquià, al nord del país. El govern kurd ha exportat a través de Turquia el seu primer carregament de petroli, valorat en 22 milions de dòlars, als mercats internacionals (fins ara només exportava petites quantitats a Turquia). El fet destacat és que ho ha fet sense el consentiment del govern central, que considera il·legal que un govern autònom realitzi aquest tipus d’operacions. Poca cosa pot fer Baghdad, però, a part de prohibir que les empreses que operin al Kurdistan iraquià (entre les que s’hi compten ExxonMobil, Gazprom i Chevron) també operin a la resta d’Iraq.
La decisió del govern autònom kurd de deixar d’exportar el petroli a través de l’oleoducte controlat pel govern central com feia fins ara –tot i que irregularment a causa d’interferències polítiques– ve com a resposta al fet que el govern central iraquià ha estat bloquejant els pagaments corresponents a la venda parcial del petroli. A la seva vegada, Baghdad no ha fet efectiu els pagaments com a represàlia al fet que el govern autònom porta signant unilateralment des del 2007 contractes d’explotació dels pous petrolífers amb empreses internacionals. I aquí rau el malentès principal, que s’origina amb la Constitució federal i el repartiment de poder que s’origina. Baghdad considera que és l’únic amb autoritat per a signar aquests contractes econòmics, mentre que a Erbil, capital del Kurdistan iraquià, opinen que la Constitució els hi ho permet. Aquest Constitució marcava que Baghdad cediria autoritat sobre petroli i gestió del territori però que Nouri al-Maliki, primer ministre iraquià, no ha acabat de complir a mesura que el seu govern federal es feia fort i l’inestabilitat anava imperant al país.
El petroli al centre de la discòrdia
Aquesta acció s’engloba en un conflicte de major magnitud: què busca el govern autònom kurd? Aparentment, la independència econòmica. La configuració d’un Iraq federal que trenqui amb el centralisme que havia caracteritzat el règim de Saddam Hussein encara segueix plantejant nombrosos problemes. La discòrdia es va accentuar arrel de la descoberta de petroli al Kurdistan iraquià aquesta passada dècada i ja ha estat a punt de causar un conflicte obert entre regions. Per a alguns, només un viratge real i efectiu cap al federalisme que promou la Constitució (i que no s’ha aplicat) és la solució que pot permetre a Iraq sortir d’aquesta espiral de divisió i sectarisme, tal com argumentava al diari The Guardian Ranj Alaaldin, analista polític expert en l’Orient Mitjà. Seria una repartició de poder que permeti a totes les comunitats –sunnites, xiïtes i kurds– gestionar els seus propis recursos. Això és quelcom que xoca frontalment amb els interessos del govern d’al-Maliki.
Però aquesta és la visió del govern kurd, que amb aquesta acció intensifica la resistència als intents de Baghdad de monopolitzar el control de la política energètica –i dels recursos financers que genera, ja que l’exportació del petroli nodreix la pràctica totalitat dels pressupostos tan del govern central com dels governs autònoms.
En sintonia amb això, Erbil també ha començat a planificar amb l’ajuda de Turquia el seu propi oleoducte que permeti exportar el petroli del seu territori sense passar per mans del govern central. Aquest fort enteniment mutu entre el govern kurd iraquià i el govern turc porta a que es comencin a alçar veus de diplomàtics que opinen que això amenaça de dividir Iraq en dos parts inconnexes, que a penes tenen lligams entre elles. És l’altra cara de la moneda federal.
eKonomicus 
Deixa un comentari