José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea, presentant les grans línies de l’estratègia Europa 2020, el març del 2010 a Brussel·les. L’aplicació de l’agenda 2020, que es centra en l’assoliment d’un creixement econòmic sostingut i sostenible per a tots els països de la UE, ha quedat aturada per la gravetat de la crisi que afecta a l’Eurozona. Font: Euroxpress.
Els vents a Europa han virat substancialment de rumb després de l’arribada a l’Elisi del socialista François Hollande, fet que posa fi al tàndem Merkozy i obliga a la cancellera alemanya a cercar solucions intermèdies si no es vol quedar aïllada. L’ortodòxia de l’austeritat – sustentada sobre el dogma de la inflació zero i l’equilibri pressupostari com a objectius macroeconòmics per excel·lència – no només no ha generat creixement sinó que de fet l’està frenant, deprimint les economies perifèriques i, conseqüentment, perjudicant les expectatives de creixement del nord. I sense creixement (ni perspectives de creixement) no només perilla l’Euro, sinó també els llocs de treball, les pensions, la sanitat i l’educació públiques i, en definitiva, el model d’estat del benestar que Europa ha construït les darreres dècades. Així doncs, estimular la moribunda economia europea és, en aquests moments, la prioritat número ú, i amb aquest objectiu els Caps d’Estat i de Govern es reuniran el proper 23 de maig a Brussel·les, en la ja coneguda com a “cimera pel creixement”.
