Els països que compren altres països

Els últims anys s’han disparat la compra de terres a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina per part d’empreses i particulars estrangers. Per a la majoria de la població aquests fets són desconeguts i en molts casos no se’ls para molta atenció, perquè se’ls considera aïllats. Però quins han estat els factors que han propiciat aquesta tendència que amenaça ara l’autosupremacia?

Recol·lectors de tagetes (utilitzades en la fabricació d'oli), als voltants de Chirundu, Zàmbia - font: Roger de la Harpe

1.- En la Unió europea (UE), a partir de l’any 2015 serà obligatori l’utilització del 10% de biocombustibles per al transport, fet que ha propiciat la compra de terres a l’Àfrica.

2.- El sistema de producció intensiva d’aliments: grans hectàrees i fèrtils per al conreu també n’és un bon causant.

3.- L’escassetat d’aigua en alguns països del Golf Pèrsic.

4.- L’augment de la població, sobretot en alguns països asiàtics com Corea del Sud (el major comprador a nivell mundial amb 2,3 milions d’hectàrees).

5.- La simple especulació per l’escalada de preus.

Continua llegint

Salaris mínims a Europa (2012)

A partir de l’article escrit per Lluis Torrent, a la web United Explanations (www.unitedexplanations.com).

L’any passat United Explanations va començar la versió de 2011 d’aquest article, dient que la diferència de salaris entre Bulgària i Luxemburg era de 14,3 cops. Aquest 2012, la diferència s’ha reduit lleugerament fins als 13,6 punts. Tot i que el PIB absolut de Luxemburg és tan sols 1,15 cops major que el de Bulgària, qui marca la diferència aquí és el PIB per càpita, ja que la relació es situa en 16,5 cops major. Aquest darrer indicador (la riquesa generada en un país per una persona) és el factor macroeconòmic, a més de la diferència de productivitat, que explica l’enorme gap entre els seus salaris mínims.

Com es pot veure en el gràfic hi ha sis països que superen els 1.000 euros en el salari mínim. De fet, aquests no són els únics països europeus que ho superen ja que hi ha alguns països que no estan inclosos a la mostra, com el cas d’ Alemanya, Dinamarca, Noruega o Finlàndia, ja que no disposen de salari mínim per llei, sinó que funcionen amb acords col·lectius. D’altra banda, podem observar que hi ha 10 països amb un salari mínim inferior a 400 euros.

Continua llegint

Noruega: Mantega, petroli i un fons de pensions: una lliçó d’economia

Un problema ben calòric. la mantega - font: wayward

1.- Monopoli

Es tracta de quelcom més que una simple crisi d’un determinat producte: la mantega. Darrere d’aquesta absurda història hi ha certes lliçons importants d’economia. Començant per temes comercials, explicarem que Noruega és un país nòrdic amb poca activitat agrícola, degut al seu clima. Afegim, a més, que aquest passat estiu el país nòrdic ha tingut mal temps. És fàcil deduir que aquests factors fan que hi hagi hagut una escassetat de mantegaa nivell nacional. I doncs, si no hi ha suficient mantega com per abastir el mercat noruec, importen d’altres països la resta? Doncs sí, però poca. Per què? El problema és la cooperativa noruega de mantega “Tine”, que en té el monopoli i està deliberadament protegida per l’estat. Abans que ja no quedi mantega al país nòrdic, el govern noruec s’ha afanyat a rebaixar els aranzels a les importacions de mantega, per a que la població en pugui comprar. Els grans productors de mantega a nivell mundial tardaran el seu temps, però acabaran per inundar el mercat noruec, de la mateixa manera que han fet amb Suècia, que ha patit també problemes climàtics. Però abans de considerar que es tracta d’un problema relacionat amb el comerç, ens centrarem en altres raons que han motivat aquesta petita crisi manteguera.

2.- El petroli i el gas

És indubtable reconèixer que Noruega s’ha fet rica gràcies a les seves reserves de petroli i gas. Però amb el descobriment d’aquests jaciments també han vingut alguns problemes: una indústria que fa pocs anys comptava amb pocs treballadors, ara és el motor principal de l’economia. El gran volum de les exportacions de recursos naturals fa pujar el valor de la moneda nacional, la corona noruega, i abarateix les importacions, i,per tant, encareix relativament els productes domèstics. Aquests, al ser més cars, fan que la gent tendeixi a comprar altres productes provinents de fora, augmenten les importacions, i per tant, l’economia passa a dependre de l’exterior: de les fluctuacions d’altres monedes,de causes externes i, sobretot, de mercats d’intercanvi que no són el seu propi.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2012/01/12/noruega-mantega-petroli-i-un-fons-de-pensions-una-llico-d%E2%80%99economia/

Xipre: on es troba Orient i Occident

Il·lustració de Miriam Sugranyes.

Al Mar Mediterrani trobem un dels indrets més bonics i amb un dels conflictes més latents del sud d’Europa. Aquest conflicte és una conseqüència més de l’històric enfrontament entre l’Europa clàssica, la grega, i l’Àsia més europea, la turca, hereva de l’imperi otomà. L’escenari és l’illa de Xipre i el problema encara està lluny de resoldre’s, fet que marca notablement l’agenda de l’ampliació de la Unió Europa cap a Turquia. Si Ankara no és una capital europea encara és perquè, precisament, la carpeta amb l’etiqueta de “Κύπρος” –en grec– o “Kıbrıs” –en turc– no està tancada (i entre d’altres raons, és clar).

La situació de Xipre, a 75 Km de Turquia, 800 de Grècia i 100 de les costes de Síria, fa que l’illa sigui un punt geoestratègic, cobejat per les grans potències. Tot i que geogràficament forma part d’Àsia, per raons històriques i culturals, ha estat considerada part del continent Europeu, de tal manera que va entrar a formar part de la Unió Europea l’any 2004. I d’ençà, ara és quan el país haurà d’afrontar el seu primer gran repte com a membre d’aquesta comunitat: Xipre ostentarà la presidència rotatòria del Consell Europeu al Juliol, quan s’acabi l’actual mandat de Dinamarca que va començar la setmana passada.

Continua llegint

Qui creus que ha estat la persona/institució/moviment més rellevant a nivell politico-econòmic del 2011?

A través del Facebook us preguntem:

Qui creus que ha estat la persona/institució/moviment més rellevant a nivell politico-econòmic del 2011?

http://www.facebook.com/questions/319402731427220/

Només un projecte comú pot salvar Europa

El dia 9 de desembre els caps d’Estat de la UE es van reunir per enèsima vegada amb la determinació d’acabar amb les múltiples crisis que amenacen Europa: crisi financera, de deute sobirà, crisi de confiança, de valors… moltes crisis per una sola cimera. Com a resultat de la reunió, el marc fiscal de la Unió Europea va sortir-ne enfortit: els líders europeus van apostar per més coordinació fiscal i més control del dèficit tot reforçant els mecanismes sancionadors. Els mercats van valorar positivament aquesta resolució que s’encarregarà de controlar els països amb polítiques fiscals poc ortodoxes. Tres grans absències, però, van causar  sensació, tot apaivagant els ànims inicials: els Eurobons van  quedar exclosos abans de començar, i les mesures per estimular el creixement que Europa tant necessita es va quedar a les portes de la cimera, resignant-se a un segon pla i esperant que a la propera cimera sigui l’objectiu principal. L’última gran absència va estar protagonitzada per David Cameron, que no es va voler sotmetre a les regles imposades per Brussel·les, quedant així la Gran Bretanya exclosa dels acords de la cimera. Les demandes per defensar la City no van ser acceptades per la  resta d’Estats Membres que, visiblement sorpresos, veien com Cameron anava exigint certs privilegis mentre ells se sotmetien a la voluntat del tàndem Merkozy. Continua llegint