‘Els Britànics ja n’hem tingut prou d’experts’. La cèlebre frase pronunciada per Michael Gove, membre del partit conservador britànic, il·lustra la divisió de la societat britànica entre aquells que veuen el Brexit com un moviment populista, excloent i aïllacionista, i aquells que el veuen com un moviment de la ‘gent del carrer’, la que pateix els errors dels experts i dels buròcrates europeus en matèria econòmica i d’immigració…
Les condicions del nou rescat a Grècia impliquen, a la pràctica, una expansió de les mesures d’austeritat i reformes liberalitzadores. Quan tothom es pensava que el paradigma de l’austeritat estava ferit de mort desprès del referèndum grec i un nou model emergeria, s’ha acabat per imposar de nou davant la incapacitat de formular una alternativa tangible. Definitivament, la batalla d’idees s’ha perdut.
La d’enguany serà la setena vegada que els ciutadans europeus acudirem a les urnes per escollir els nostres representants al Parlament Europeu. Aquesta institució va néixer el 1958 com una assemblea comuna entre les tres Comunitats Europees: la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA); la Comunitat Econòmica Europea (CEE); i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM). Els membres eren 142 delegats del cada parlament estatal; fins el 1979, no van agrupar-se en partits europeus supranacionals com els coneixem actualment. Des dels anys cinquanta, els estats membres havien anat cedint sobirania a les institucions comunitàries sense participació directa per part dels ciutadans. Al llarg d’aquest article coneixerem el context històric, i sobretot econòmic, que va convèncer a les elits europees que calia acostar les institucions a la ciutadania, aportant així el valor democràtic que li mancava a la CEE.
Una cimera ambigua La ressaca provocada per la darrera reunió del Consell Europeu, que tingué lloc a Brussel·les els passats 28 i 29 de juny, ja…
[ A continuació, eKonomicus publica la transcripció de l’entrevista realitzada el 19 de Març de 2012 a Antoni Castells, doctor en Economia i catedràtic d’Hisenda Publica…
Com hem arribat fins aquí? Cap a on va Europa? eKonomicus ha tingut l’oportunitat d’entrevistar-se amb Antoni Castells, doctor en Economia i catedràtic d’Hisenda Publica de la Universitat de Barcelona, president del consell assessor de la fundació Catalunya Europa i ex-conseller d’economia i finances de la Generalitat de Catalunya. Des d’una perspectiva europeista, sempre amb esperit crític i constructiu Antoni Castells ens parla sobre la seva visió d’Europa.
Il·lustració de Míriam Sugranyes La depreciació implícita: una solució parcial però efectiva Una de les crítiques més generalitzades cap a l’Euro és que, d’ençà de…
eKonomicus 